Comentari sobre el marxisme i els drets humans

Molt ha presumit la classe dominant i apoderada del sistema actual, la burgesia empresarial, financera i terratinent, per mitjà de tota la seva xarxa orgànica i inorgànica de sequaços servils, de suposats «drets humans», «llibertats democràtiques» i «igualtat tolerant»; molts càlculs, estudis i caracteritzacions han realitzat sobre la «grandiosa» llibertat que el seu sistema traspua i moltes medalles s’han penjat en els seus uniformes impol·luts. S’han omplert la boca de mèrits suposadament insuperables i eterns; inamovibles i jeràrquics.

No ha d’estranyar, doncs, en virtut d’aquesta superioritat moral que es desprèn del «meravellós» sistema que ens difuminen dia a dia en les nostres vulgaritzades ments, que la funció intrínseca dels apoderats correspongui, en raó de ser, amb la de cadascuna de les classes socials dominants al llarg de la història. La forma adoptada pel moment històric actual, és a dir, el model socio-econòmic vigent inherent al desenvolupament natural, material, real, de les forces productives, ha singularitzat, determinat, la forma de poder classista vigent. En una expressió més simple, el poder classista, és a dir, el poder opressor, dominant, explotador, emanat de les relacions productives, segueix present en l’actualitat, però en una configuració concreta. No ha deixat d’existir el poder classista; s’ha transformat.

Així doncs, aquest poder farà valdre qualsevol mecanisme per aferrar-se al seu pedestal elevat; lluitarà per passiva i per activa, amb l’ús de calúmnies infundades i armes de destrucció massiva, amb hegemonia ideològica, cultural i militar, amb sublimacions nefastes i perpetuacions militars, per salvaguardar el sistema capitalista del qual viu. Res més enllà que tota classe social dominant històricament emmarcada que, en raó del seu poder, combatrà fins i tot contra el transcurs dialèctic de la Història per no deixar escapar els seus privilegis ―el segle XIX i part del XX en són la millor demostració―. Així mateix ho explicava Enver Hoxha, líder comunista albanès fidel fins els últims moments a les tesis marxistes-leninistes, arran del cop d’Estat feixista a Indonèsia del general Suharto a finals de l’any 1965 contra el govern de Sukarno, recolzat, en certa mesura, pel Partit Comunista d’Indonèsia (PKI), que suposà que, en un any, s’executessin, capturessin o empresonessin més d’un milió i mig de militants o simpatitzants del Partit Comunista:

«quan aquest poder està en perill, o quan aquest troba el moment propici, sufoca les llibertats democràtiques, recorre a tots els mitjans, sense cap escrúpol moral ni polític, per destruir les forces revolucionàries»[1].

Envver

El que cal entendre de tot això és que, per tant, no hi ha situació de llibertat «pura», «inamovible», sinó situació artificial institucionalitzada de llibertat, enfocada, innegablement, segons els paràmetres i arrels del poder classista dominant. En altres paraules, la llibertat proclamada a quatre vents com a vigent per tot tipus d’aristocràcies, emperadors, monarquies, papats, governs, parlaments ―tots ells formes del poder polític institucional de la classe dominant―; ideologies, cultures, religions, arts, etc., no és més que part d’un còmput de mesures relatives dels conceptes de drets civils aplicats al sistema de domini classista corresponent, perquè no revessen mai el límit de la concepció poderosa i no arriben mai a perjudicar els interessos vitals de la classe opressora. Tal i com s’expressa en el Manifest Comunista de Karl Marx i Friedrich Engels, referint-se als esforços de la burgesia i el seu aparell ideològic per justificar la seva posició,

«en discutir amb nosaltres i criticar l’abolició de la propietat burgesa, partint de les vostres idees burgeses de llibertat, cultura, dret, etc., no us adoneu que aquestes mateixes idees són fruit del règim burgès de propietat i producció, del mateix mode que el vostre dret no és més que la vostra voluntat de classe elevada al rang de llei. Una voluntat que té origen i encarnació en les condicions materials de vida de la vostra classe»[2].

Per tant, concebent el domini capitalista com a element inqüestionable per l’ús i concepcions dels drets civils, es pot afirmar que, tal i com ja vaig comentar en l’entrada «Sobre la subordinació social de l’individu»:

«la comunitat classista ―amb classes socials emanades d’una forma concreta de producció de la vida personal i comunitària― en la qual viu l’individu, és a dir, la comunitat on l’individu pot assolir la seva màxima llibertat i expressió com a individu humà, suposa una contradicció i un obstacle pel propi individu per assolir aquesta lliberta i expressió humana».

Davant la comunitat classista a partir de la qual estableixen i fan valer la seva subjecció social, els grups socials explotadors de la història han clamat sempre la validesa màxima dels drets civils corresponents al període històric en què viuen. Cal prestar, certament, una gran atenció a aquest fet, ja que suposa que tot el ventall de drets civils va intrínseca i indissolublement subordinat a les condicions materials de societat classista, de domini i opressió social. Conseqüentment, totes aquelles disposicions civils a les què aspira el ciutadà, elevades sempre a «màximes aspiracions», no són més que el reflex atzarós i derivat de la situació material de vida social classista[3]. Karl Marx i Friedrich Engels, l’any 1846, quan tot just iniciaven la seva extensa obra literària, ja ho senyalaven:

«A aquest dret a gaudir lliurement, dins de certes condicions, del que oferís l’atzar se li deia, fins ara, llibertat personal. Aquestes condicions d’existència només són, naturalment, les forces de producció i les formes d’intercanvi existents en cada cas»[4].

Si traslladem tota aquesta exposició teòrica al moment històric actual, sota el jou capitalista on les masses treballades són espoliades amb permissivitat legislativa, jurídica, intel·lectual i ideològica, es dóna la conclusió que tot dret humà proclamat i institucionalitzat sota la bandera de vida del capital no és més que la comprensió capitalista de tals i el paràmetre relatiu sota el qual es dóna i perpetua el poder classista.

El dret de l’alliberament de l’esclavitud és com denomina la ideologia vigent l’esclavitud assalariada forçada! El dret d’un treball digne, lliure i respectuós és com anomena l’interès classista actual l’explotació regularitzada de la classe obrera per finançar la seva suculenta existència! El dret de la llibertat inherent a l’ésser humà el compren l’hegemonia burgesa com el marge atzarós, obedient, submís, de les masses explotades per moure’s sota el poder classista! El dret a la propietat privada dels mitjans de producció i, per tant, de l’activitat laboral aliena, és el que entén el pensament capitalista per llibertat i iniciativa econòmica! I quantes vegades han estat els drets humans, eufòricament proclamats i acceptats per les elits capitalistes, trepitjats, menyspreats, oblidats i destrossats per tal de mantenir la seva autoritat social!

L’any 1945, Ho Chi Minh, el carismàtic líder vietnamita que va dirigir la lluita de resistència i alliberament del seu país durant tres dècades contra el feixisme japonès, el colonialisme francès i l’imperialisme nord-americà ―però, malauradament, va morir el setembre de l’any 1969, poc abans d’aconseguir la victòria contra els EE.UU.―, ja exposava com les aburgesades idees de la Revolució Francesa no eren més que paràmetres de domini dels interessos suprems de la burgesia:

«La declaració de la Revolució Francesa de 1791 sobre els drets de l’home i del ciutadà […] estableix: «tots els humans neixen lliures i amb els mateixos drets i han de romandre lliures i tenir els mateixos drets». Es tracta de veritats indiscutibles. Tot i això, durant més de vuitanta anys els imperialistes francesos, abusant de la divisa Llibertat, Igualtat i Fraternitat, han violat la nostra pàtria i oprimit els nostres ciutadans. Han actuat en contra dels ideals de la humanitat i de la justícia»[5].

Tal i com diu en Tiet Ho, la burgesia i, per tant, el sistema capitalista ―i classista, en general―, només entén la Llibertat, Igualtat i Fraternitat com una expressió relativa del seu poder material.

En definitiva, des del marxisme-leninisme, des de la nostra posició emancipadora i fidel a la classe treballadora, hem de senyalar insistentment que qualsevol verdadera funció de dret humà, dret individual, dret civil, no podrà ser assolida fins que la seva expressió es vegi despullada de qualsevol matís relatiu, de qualsevol paràmetre d’atzar i conveniència de poder classista, de qualsevol mesura interessada de poder; fins que la humanitat no destrueixi la societat classista, és a dir, fins que el projecte comunista assoleixi la seva victòria final en vèncer resoltament i en un pla històric-universal la forma capitalista d’explotació social i, en general, qualsevol forma d’explotació social. Per aquesta tasca és necessària la construcció conscient, revolucionària i científica del socialisme de la mà de les assalariades i assalariats d’arreu del món organitzats unitàriament.

«Amb la comunitat dels proletaris revolucionaris, que prenen sota el seu control les condicions d’existència i les de tots els membres de la societat, prenen part els individus en quant tals individus»[6].

995526_527541977323483_1703604788_n

Salutacions.

Reflexió Marxista.

_______________________________________________________________________________

[1]. «El cop feixista a Indonèsia i els ensenyaments que n’extreuen els comunistes», Enver Hoxha,  article publicat l’11 de maig de 1966 al diari Zëri i Popullit. Pàg. 22, Obres Escollides, Volum IV; Institut d’Estudis Marxista-leninistes d’Albània.

[2]. «Manifest Comunista», Karl Marx i Friedrich Engels, escrit entre desembre de 1847 i gener de 1848, publicat per primera vegada a Londres el febrer de 1848, pàg. 62, Obres Escollides, Volum I; Edició Progreso, Moscou, 1980.

[3]. Així doncs, l’obertura, l’amplitud, de tals drets civils van íntimament lligades a la situació del poder de la classe dominant, al context dels seus interessos vitals. Per tant, en moments que el seu pedestal perilla, la classe capitalista, com tota altra classe opressora en la Història, recorre a tota restricció necessària per aferrar-se al seu poder; és en aquests moments on la classe obrera, i la societat en general, es troba en un moment revolucionari, emancipador, combatiu, conscient, més àlgid i, precisament, quan li són més denegats els pocs drets que pot disposar en el marc capitalista. Per altra banda, quan el seu domini és clar, tranquil, ampli, hegemònic, victoriós, els drets civils poden ésser més oberts, sempre i quan dins el marc dels seus interessos de classe dominant; és en aquests moments on la classe obrera, i la societat en general, es troba més subjugada al jou dominant, més dòcil davant els seus explotadors, més submisa a l’interès capitalista; ¡quina calamitat que la màxima llibertat a la què la classe obrera pugui aspirar en el règim capitalista sigui en relació a la seva més plàcida explotació!

Si s’enfoca el mateix anàlisis en el procés socialista revolucionari, es pot comprendre, per tant, que la societat disposarà de més ventall de drets civils quan més satisfactòria i victoriosa sigui la seva revolució, és a dir, quan més s’afirmi l’apoderament de la classe obrera; de menys en gaudirà quan la revolució es vegi amenaçada, és a dir, quan l’apoderament de la classe obrera es trobi en disputa amb el vell món[2.1]. (Cal recordar que no hi haurà dret civil verdader, humanitzat, fins que tal apoderament obrer sigui absolut i conscient, això és fins que el socialisme venci, d’una vegada per totes en el pla universal, el capitalisme). En conclusió, ¡l’ampliació de les llibertats subordinades a l’interès del capital, és a dir, en la societat actual, es dóna com a conseqüència d’una explotació dòcil i, per contra, la de les llibertats subordinades a l’interès obrer, és a dir, en la societat socialista, es dóna quan aquestes aconsegueixen conduir tenaçment la seva revolució!

[3.1.]. A partir de tal premissa es pot entendre, llavors, l’elaboració de la constitució soviètica de desembre de 1936, on es construïa el mecanisme polític d’eleccions secretes i universals al Soviet Suprem, una doble cambra que s’encarregava del poder legislatiu, com a superació del mecanisme de delegacions dels consells obrers (soviets) en el Congrés Nacional dels Soviets de la Unió Soviètica, que jugava el poder legislatiu des de la Revolució d’Octubre de 1917, tan bon punt es va donar la industrialització socialista del país i l’establiment generalitzat del sistema de cooperatives de koljóses i sovjóses en l’agricultura després de dos Plans Quinquennals (1928-1932 i 1933-1937). Tal i com es recollia en un document de l’any 1939 titulat «Història del Partit Comunista (bolxevic) de la Unió Soviètica»:

«El triomf del socialisme permetia accentuar la democratització del sistema electoral, implantant el sufragi universal, igual, directe i secret pel parlament»[3.1.1.].

[3.1.1.]. «Història del Partit Comunista (bolxevic) de la Unió Soviètica», Comissió del Comitè Central del Partit Comunista (bolxevic) de la Unió Soviètica, 1939; pàg. 179, Obres Stalin, Volum XIV; Edició Llengües Estrangeres, Moscou, 1953.

[4]. «La ideologia alemanya», Karl Marx i Friedrich Engels, llibre escrit entre finals de 1845 i inicis 1846 a Bèlgica. Pàg. 33, Obres Escollides, Volum I; Edició Progrés, Moscou, 1980.

[5].  «Declaració de la Independència de la República Democràtica de Vietnam», Ho Chi Minh, discurs realitzat el 2 de setembre de 1945. Pàg. 5,  «Ho Chi Minh. Poemes i escrits polítics»; Edicions Nuestra Propuesta (Partit Comunista d’Argentina), 2004.

[6]. «La ideologia alemanya», Karl Marx i Friedrich Engels, llibre escrit entre finals de 1845 i inicis 1846 a Bèlgica. Pàg. 32, Obres Escollides, Volum I; Edició Progrés, Moscou, 1980.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s