El racisme com a eina imperialista

Des de temps immemorables el racisme ha estat font de profunds odis entre pobles, entre humans.  Entenent-se racisme com una exaltació d’una subjectiva superioritat d’un determinat grup envers un altre i una derivació pràctica d’aquesta teoria, el racisme ha estat una de les causes que més ha separat persones, poblacions, nacions.

Seria de crèduls pensar que el racisme ha estat una lacra inoportuna i dissoluble per a les societats o que ja s’ha extingit avui en dia, o que al menys és un fenomen residual. Aquest fenomen sociològic ha estat una peça clau en la construcció d’un model socio-econòmic desigual, injust i genocida: reconeix les diferències per raça –generalment- al torn que el model ho fa per patrimonis econòmics. I, el més greu i curiós, aquestes distincions pejoratives acostumen a convergir. Fem un breu repàs a la història.

Amb la Revolució Industrial del segle XVIII grans masses de treballadors van veure’s abocats a les grans fàbriques sota el domini dels grans empresaris i terratinents. Un nou tipus de subordinació de la majoria a la minoria s’iniciava superant la del vassall al senyor feudal, és a dir, una bretxa econòmica en el nou model començava a forjar-se com a norma del funcionament. Per altra banda, la necessitat insaciable de recursos, mà d’obra i mercats del capitalisme florescent va donar peu a la colonització imperial de gran part del món on es va donar una segona subordinació conseqüent del sistema que englobava, igualment, a la primera subordinació: les grans potències «avançades» sotmetien a les «menys avançades» –en termes capitalistes-. En resum: en cada societat es donava la submissió de la gran majoria a una minoria i, a escala mundial, es donava la submissió de la gran part del món a una minoria de països. Atemptant contra la sobirania de l’individu i contra la sobirania de les nacions, el capitalisme estava en les seves vies. Llavors, què hi pinta el racisme?

La creença de superioritat ètnica, de superioritat moral, d’un grup de persones envers un altre causa una situació de domini d’un grup sobre un altre en la majoria de casos. Així doncs, en un context socio-econòmic que requereix una subordinació, aquesta barbaritat moral la justificava i hi contribuïa –o la segueix justificant i contribuint-. Tant a nivell nacional com internacional.

El racisme ha tret profit d’ell mateix en termes nacionals. És a dir, s’ha exaltat en excés el patriotisme nacional com a font per a justificar l’agressió, la intervenció, la superioritat, externa. (Aquí no puc evitar recordar, en paraules de Lev Trotski, com el patriotisme excessivament nacional s’ha convertit en una arma del capitalisme per apaivagar la consciència treballadora: «el patriotisme nacional és la principal part de la ideologia mitjançant la qual la burgesia enverina la consciència de classe dels oprimits i paralitza la seva voluntat revolucionària, perquè patriotisme nacional significa subjecció del proletariat a la nació, darrere la qual està la burgesia»).

Els exemples més clars d’aquest costat utilitari del racisme com a instrument de masses es troben a la història global -actual i passada- de l’imperialisme -o l’anomenada «globalització» -. L’odi, el sentiment de superioritat, el fàstic, la manca d’empatia, del proletariat dels països colonitzadors respecte al proletariat florent, emmanillat i explotat dels països colonitzats per la seva nació és una mostra claríssima. La ignorància dels nadius i els prejudicis entre els proletariats són uns èxits de valor incalculable del racisme impulsat i escampat per les potències capitalistes. Aquestes diferències subjectives on existeix una unitat objectiva, és a dir, les diferències induïdes que escapcen el proletariat mundial, afebleixen la unitat proletària, una eina essencial contra l’imperialisme.

Ho Chi Minh, el gran i exemplar revolucionari vietnamita, explica molt senzillament, en l’article «Algunes consideracions sobre la qüestió nacional» publicat el 1922 al diari socialista francès L’Humanité, com «el mutu desconeixement dels dos proletariats suscita prejudicis. Molts treballadors [francesos] miren als nadius com a éssers humans inferiors i insignificants, incapaços de fer una anàlisi i d’actuar. Els nadius miren als [francesos] com despietats explotadors. L’imperialisme i el capitalisme no deixen d’aprofitar aquesta mútua suspicàcia i aquesta jerarquia racial artificial per frustrar la propaganda revolucionària i dividir les forces que haurien d’estar unides». D’altra banda, Lenin expressa repetidament en les seves obres la necessitat de la consciència globalitzada, mundial, dels proletariats dels diferents països: «els treballadors dels països colonitzadors estan moralment obligats a donar assistència activa als moviments d’alliberament dels països sotmesos». La unió de coneixement dels dos proletariats és el punt que l’imperialisme intenta evitar, doncs, com deia Lenin «no hi ha força en el món capaç d’impedir la victòria del proletariat en l’alliberament dels pobles europeus i asiàtics». Així doncs, també assenyalava correctament com «tota Europa pren el paper preponderant; tota la burgesia europea està compromesa amb totes les forces reaccionàries i medievals a Àsia».

Al final tot es redueix a contrarestar de qualsevol forma, utilitzant qualsevol mètode -des del racisme excessiu i induït fins a l’aliança i intervencions interplanetàries de forces reaccionàries completament diferents- la suma importància i transcendència pel capitalisme mundial que tindria la unitat proletària, és a dir, la unitat humana. Tard o d’hora, però, serà ja impossible ofegar el crit de la humanitat que reclama el seu títol humà.

Que visqui la lluita de la classe obrera!

Salutacions.

Reflexió Marxista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s