L’ortodòxia del marxisme

Molts han estat els intents que han buscat derrocar la columna vertebral del marxisme-leninisme. Des d’atacs a la «idea» de lluita de classes fins al rebuig de la dictadura del proletariat, passant per la crítica de la seva vessant econòmica. Alguns amb més rebombori que altres, però cap d’ells ha aconseguit desbaratar l’essència de la teoria marxista. En aquest sentit, molts debats s’han portat a terme, molts llibres s’han escrit, per assenyalar infal·liblement aquells postulats marxistes «sagrats», «intocables». Malgrat aquests intents per trobar la «idea», el «concepte», suprems de la teoria proletària revolucionària, tots ells han incorregut en un profund error: concebre la teoria desenvolupada inicialment per Karl Marx i Friedrich Engels com un embrollat de frases dogmàtiques i meres postulacions revolucionàries. Davant de tot això cal preguntar-se, llavors: quina és la verdadera ortodòxia del marxisme-leninisme? Quin és el nucli fonamental de la teoria?

1507600_746771838684387_454503056_n

La doctrina comunista centra les seves prediccions, els seus anàlisis generals, a partir d’una filosofia de tipus històric: el materialisme. En altres paraules, el castell del marxisme s’aixeca en fonaments arrimats a la filosofia materialista moderna, desenvolupada pels mateixos Karl Marx i Friedrich Engels. Per tant, el marxisme s’ha de comprendre com un sistema filosòfic global a partir del qual brollen els esquemes d’estudi de la realitat socio-econòmica. El gran camarada Iósif Stalin així ho expressava en un article de l’any 1906: «el marxisme no és només la teoria del socialisme. És una concepció integral del món, un sistema filosòfic del qual es desprèn el socialisme proletari de Marx. Aquest sistema filosòfic s’anomena materialisme dialèctic»[1].

Així doncs, això ens indica inexorablement que allò que mai s’ha d’abandonar en un estudi marxista és la comprensió materialista de la història i del desenvolupament dialèctic d’ella. El significat que se’n deriva és que, per mantenir ben alta la bandera marxista de l’emancipació proletària, s’ha de buscar la correlació contradictòria de forces en el sistema productiu com arrel fonamental de l’anàlisi. Per materialisme històric, llavors, s’entén la idea que el desenvolupament econòmic és l’eix principal de la forma de la societat, a partir del qual es subordinen el desenvolupament religiós, filosòfic, polític, jurídic, etc. Això no implica, òbviament, que aquests desenvolupaments secundaris no puguin repercutir en el desenvolupament primari, l’econòmic. En definitiva, «nosaltres veiem en les condicions econòmiques allò que condiciona en última instancia el desenvolupament històric»[2], deia el mestre del proletariat Friedrich Engels. És en aquesta concepció filosòfica on resideix la meticulositat de la doctrina marxista-leninista; aquest és el punt cardinal, el punt central, de la teoria marxista global. Tot anàlisis marxista, per tant, s’ha d’elaborar prenent com a base última el desenvolupament econòmic de les condicions materials d’existència.

La transcendència directa d’aquest raonament és que l’estudi marxista pot brindar diferents perspectives, diferents conclusions, segons el moment i situació concrets. Si s’és millor d’entendre, el marxisme-leninisme proporciona fonamentalment el mecanisme d’estudi mitjançant el qual, segons el subjecte d’estudi concret, es pot obtenir una gran varietat d’anàlisis. V. I. Lenin ho explicava dient que «la teoria [marxista] brinda només els principis rectors generals que s’apliquen concretament a Anglaterra d’un mode diferent que a França; a França d’un altre mode que a Alemanya, i, a Alemanya, de forma diferent que a Rússia»[3]. De fet, la història mundial així ens ho mostra. L’anàlisi marxista del desenvolupament capitalista en els països imperialistes dista enormement en resultats que l’emprat en els països colonials; l’examinació marxista-leninista de les condicions revolucionàries a la Rússia tsarista d’inicis del segle XX difereix completament en conclusions que el realitzat a Xina, per exemple. La revolució proletària en potències imperialistes plenament desenvolupades és innegablement diferent en etapes i forma, sobretot inicialment, que la revolució en països en vies de desenvolupament subjugats a l’imperialisme. La teoria marxista, seguint els exemples citats, no aixeca en el cel una sentència uniformement aplicable en qualsevol context, sinó que ofereix el mecanisme adequat ―el materialisme històric― per comprendre les situacions. Aquí rau, precisament, l’amplitud filosòfica del marxisme, la seva aplicació general; en definitiva, la seva explicació universal del desenvolupament de les societats.

Per tant, recorrent a Lenin de nou, «no considerem en absolut que la teoria de Marx sigui alguna cosa acabada o intangible; pel contrari, estem persuadits que aquesta teoria ha col·locat les pedres angulars de la ciència que els socialistes han d’impulsar en tots els sentits si no volen ressagar-se de la vida»[4]. Cada context, cada moment, cada lloc, és un entramat peculiar de relacions socials i pot possibilitar noves conclusions i conceptes pel marxisme-leninisme. No és d’estranyar, llavors, que el marxisme-leninisme sigui entès com una concepció científica general de la humanitat, i estenent més enllà el materialisme filosòfic que utilitza, de l’Univers.

1148737_754658484562389_1468324559_n

En una època on l’efervescència marxista il·lusionava per primera vegada pràctica a les masses oprimides, en els anys posteriors a 1917, uns anys on els debats entorn la teoria marxista varen assolir extensions immenses, Georg Lukács, un important escriptor hongarès, deia el següent sobre el nucli del marxisme: «el marxisme ortodox no significa, per tant, una adhesió sense crítica als resultats de la investigació de Marx, no significa un acte de «fe» en tal o qual tesis, ni tampoc l’exegesi d’un llibre «sagrat». L’ortodòxia en qüestions de marxisme es refereix, pel contrari i exclusivament, al mètode. Implica la convicció científica que amb el marxisme dialèctic s’ha trobat el mètode d’investigació just, que aquest mètode només pot desenvolupar-se, perfeccionar-se; perquè totes les temptatives de superar-lo o de «millorar-lo» no tingueren, i no poden deixar de tenir, un altre efecte que fer-lo superficial, banal, eclèctic»[5].

En conclusió, el proletariat s’ha d’armar del mètode dialèctic marxista per tal d’estudiar les condicions concretes, nacionals i internacionals de la seva emancipació. A la vegada, ha de lluitar contra tota concepció dogmàtica de la realitat si vol assolir una victòria plena. La teoria social marxista-leninista ha estat atacada per totes bandes, i sense descans, per prendre una forma «dogmàtica» i «purament determinista». No és d’estranyar, després del que he exposat, que aquelles persones que menys comprenen ―o menys volen comprendre― el nucli filosòfic del marxisme-leninisme l’ataquin de teoria dogmàtica i determinista. Aquests atacs acostumen a venir sempre, en última instància, des dels més acomodats estrats de la reacció, enganyant així a gran part del proletariat.

Salutacions.

Reflexió Marxista.

______________________________________________________________________________________________

[1]. Iósif Stalin, «Anarquisme o socialisme?», article publicat en els exemplars nº2, 4, 7 i 16 del diari Ajali Tsjovreba, els dies 21, 24 i 28 de juny i 9 de juliol de 1906, pàg. 109, Obres, Volum I; Edició Llengües estrangeres, Moscou, 1953.

[2]. Friedrich Engels, «Carta a W. Borgius», Londres, 25 de gener de 1894, publicada per primera vegada a la revista Der Sozialistiche Akademiker, en l’exemplar nº250 de l’any 1895; pàg. 284, Obres Escollides de Karl Marx i Friedrich Engels, Volum III; Edició Progrés, Moscou, 1980.

[3]. V. I. Lenin, «El nostre programa», article escrit l’octubre de 1899 i publicat el 1925 en la «Recopilació Leninista III»; pàg. 189, Obres, Volum I; Edició Progrés, Moscou, 1973.

[4]. V. I. Lenin, «El nostre programa», article escrit l’octubre de 1899 i publicat el 1925 en la «Recopilació Leninista III»; pàg. 189, Obres, Volum I; Edició Progrés, Moscou, 1973.

[5]. Georg Lukács, «Què és el marxisme ortodox?», article escrit el març de 1919 i inclòs en el llibre «Història i consciència de classe obrera»; pàg. 35; Instituto del Libro, Editorial de Ciencias Sociales, L’Havana, 1970

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s