Nou atac contra la classe treballadora

La sagnant Reforma Laboral aprovada pel Consell de Ministres el 10 de febrer de l’any passat comporta com a efecte retardat, com a mesura dilatada, el venciment el passat dilluns 8 de juliol del període de negociació per la renovació dels convenis col·lectius de més de 1000 empreses o contextos laborals en l’Estat espanyol, assolint el nombre de 239 en territori català. Simple i ras: uns 400 000 treballadors catalans es quedaran desemparats del marc laboral que fixava les seves condicions de relació amb l’empresariat fins el passat dia 8, tot i alguns casos que s’han aconseguit evitar a últimes hores per un acord entre els grans sindicats, CC.OO. i UGT, i les patronals Foment de Treball i Pimec. Això significa que aquest voluminós gruix de la població activa veurà mermades les seves condicions laborals actuals com a resultat de la mesura legislativa per estimular l’economia capitalista: es podran modificar les jornades laborals, reduir salaris, etc. . Canviant les paraules, aquesta part del proletariat –tant el productiu com l’improductiu– quedarà exposada, i desprotegida, davant les feroces i esmolades arpes, tècnicament naturals, de l’empresariat, focalitzat únicament en restablir el seu ritme normal de beneficis.

Amb l’esgotament d’aquest conveni col·lectiu, els drets dels treballadors quedaran regits temporalment, a espera de noves negociacions, pels convenis superiors o per l’Estatut dels Treballadors –d’ara endavant, ET-, dos eines laborals que no són tan precises, concretes i favorables per als treballadors de les empreses; els convenis col·lectius venen a ser l’acord directe entre els treballadors d’una pròpia empresa i els empresaris d’aquesta, a diferència dels convenis superiors o ET, que són generals i iguals, en essència, per a un important amplitud de treballadors.

En el nou context que es presenta a continuació s’hauran de negociar entre els treballadors i les empreses nous convenis, però no la renovació específica del conveni col·lectiu anterior. I no fa falta dir que és extremadament necessari pels interessos del proletariat comptar amb un marc de drets laborals més ampli i específic que el dels convenis superiors o ET, que donen més marge i flexibilitat a l’empresariat –tot seguit explicaré perquè-. Així doncs, seguint en aquesta línia, i amb el persistent clam de la classe treballadora i sindicats, l’acord abans esmentat entre sindicats i patronals proporciona una pròrroga temporal del mateix conveni col·lectius fins al punt d’arribar a una nova negociació. Si aquesta negociació s’estanca es podrà comptar amb una mediació del Govern per apropar les posicions i, en cas que això no sigui possible o no es reclami aquesta via, el Tribunal Laboral de Catalunya sentenciarà la solució de forma arbitrària i deliberada.

Fins aquí la part visible de l’assumpte, la part realitzada de l’afer. Mirem més al fons i, després, se’n trauran les conclusions. Toni Ferrer, el secretari d’acció sindical de UGT, lamenta com “algunes empreses i patronals han estat retardant al màxim la negociació perquè el conveni (col·lectiu) desaparegui i s’afavoreixi una rebaixa salarial”. És a dir, hi ha empreses i patronals que troben convenientoportuna, l’anul·lació d’aquest conveni col·lectiu i l’aplicació d’una atmosfera d’incertesa i reducció de drets laborals. Però abans d’anar més enllà, seguim: el secretari d’acció sindical a Catalunya de l’altre sindicat, CC.OO., Jordi Cachinero, afirma que “a partir de dilluns demanarem explicacions a tots els que encara no s’han acollit al full de ruta per desbloquejar els convenis”, en referència, precisament, a aquestes empreses que han posat pals a les rodes per a una bona negociació col·lectiva o, directament, han anul·lat arbitràriament els convenis col·lectius –aquelles que no s’han adherit a l’acord entre sindicats i patronals abans esmentat, tal i com esmenta José Cachinero-. En aquest últim cas, alguns exemples que han causat ressò tot anul·lant arbitràriament els convenis col·lectius han estat Telemadrid i Ambulàncies de Biscaia. L’empresa madrilenya havia acomiadat ja 800 treballadors en un ERO polèmic a principis d’any, i ara només compta amb una plantilla de 300. Les relacions laborals d’aquestes dues empreses quedaran sotmeses a l’ET.

Per tant, indissolublement del propòsit d’aquesta situació, cal preguntar-se encertadament el “perquè” de l’actitud de les empreses, així com del Govern espanyol per dur a terme tal llei; el “perquè” d’aquesta situació que escruix insensiblement la classe treballadora.

Primer de tot cal situar-se en el context actual de la crisis socio-econòmica que afecta sobretot al teixit empresarial: la productivitat empresarial capitalista ha arribat a tocar fons. Raons? Bàsicament, la plusvàlua. (L’aspecte de la crisis que va més estretament relacionat amb l’afer dels convenis col·lectius). Veiem:

· La productivitat empresarial en aquest sistema s’entén com el producte (matemàtic) de la relació dels beneficis obtinguts a partir del producte de mercat respecte els recursos destinats a la seva producció. Quant més gran sigui, més efectivitat suposa per a l’empresari.

· Això vol dir que si s’obtenen pocs beneficis o la producció s’encareix, o ambdues coses, la rentabilitat de la productivitat es troba en perill. Què pot portar a aquesta situació?

· Una acumulació d’excés de productes de mercat, els excedents: necessari final del camí marcat per la plusvàlua. Això és invertir en recursos de producció que no reportaran cap benefici posterior, ja que els productes obtinguts no arribaran mai a entrar al mercat del consum. Per tant, s’encareix la producció en relació als beneficis obtinguts i, conseqüentment, disminueix la productivitat. Com es pot solucionar això, o millor dit, com es soluciona això en la naturalesa del model econòmic actual?

· Reduint els costos, recursos, de producció. Ras i curt. Destruint vies de producció. Això permet, principalment:

· Potenciar la productivitat empresarial en el punt que s’intenta obtenir beneficis –amb preus alts de mercat o simplement amb els mateixos productes- sense gastar tant en la producció durant un concret període de temps que permetrà, posteriorment, obtenir majors beneficis en mesura de menys recursos respecte als temps anteriors a la crisis. Aquest és un dels principis sagrats –paraula adequada, malauradament- del model econòmic capitalista. És a dir, més i més productivitat; camí inerrant cap a una altra acumulació –més gran, llavors- d’excedents. Sortida d’una crisis per caure posteriorment en una més profunda: la història així ens ho mostra.

Posaré un exemple clar i concís. La producció d’una empresa dóna lloc a l’obtenció de 10 productes diaris, dels quals només 5 es podran vendre, o només 5 es vendran. Així doncs, l’empresa haurà invertit en els recursos de producció necessaris per a 10 productes, però només obtindrà beneficis de 5 productes. L’acumulació successiva d’aquest fet, fins al punt que els beneficis no siguin rentables proporcionalment als recursos de producció, acaba portant a una productivitat alarmant que desemboca en una de les facetes més importants de les crisis cícliques del capitalisme. Tal i com ja he senyalat abans, davant aquesta situació, les empreses intentaran disminuir els costos de producció, a la vegada que augmentaran els preus de mercat (generalment, i tot i no poder vendre tants productes com abans) per així augmentar la productivitat.

(Aquí vull incidir de forma general en aquest aspecte de la crisis econòmica, sense entrar a parlar dels problemes bancaris lligats a l’especulació financera. En altres articles profunditzaré tant en el mateix tema –productivitat capitalista, plusvàlua- com en l’afer especulatiu, doncs són les dos grans cadenes fosques del sistema i raons de la crisis).

Aquesta reducció de costos és l’eix central sobre el qual gira tota l’actual política d’austeritat europea, espanyola i catalana, que van íntimament lligades. És aquest l’objectiu, inequívoc, de la Reforma Laboral, que dóna major potestat, llibertat, flexibilitat, a les empreses perquè puguin tractar els seus costos de producció, entre els quals està la força de treball dels treballadors. És a dir, facilita la més fàcil, directa i ràpida contractació i acomiadament de recursos de mà d’obra humana, així com els mètodes d’utilitzar-la (marc, condicions laborals), per part de les empreses perquè puguin manejar la seva producció més àmpliament per millorar la seva productivitat. Això suposa, òbviament, la destrucció de llocs de treball i el pejoratiu deteriorament de les condicions laborals (salaris, jornades, etc.), punt central del fi del període de negociació del conveni col·lectiu impulsat per la Reforma Laboral, motiu d’aquest article. (Un fet derivat d’això és que una important part de la població veurà reduïda la seva capacitat de consum, en tenir menys medis econòmics, fet que suposa també un punt perillós per a la millora de la productivitat empresarial en l’àmbit dels beneficis).

Un exemple claríssim de les idees aquí expressades és l’ERO temporal que Seat aplicarà el setembre, que afectarà entre uns 400 – 500 treballadors, com a resultat d’una brutal baixada de la productivitat associada als beneficis insuficients obtinguts. Pocs beneficis per la producció realitzada; productivitat en zona perillosa. Amb aquest ERO temporal, tal i com he explicat anteriorment de forma teòrica, es buscarà reduir els costos de producció, així com també inclús reduir la producció per tal de buscar una millor fiabilitat, proporcionalitat, realitat, entre la producció i els beneficis que puguin aportar, és a dir, intentar que tota la producció pugui portar beneficis. Un cop aquesta situació es donés, ja es podria llavors de nou buscar la major i natural productivitat, que portaria una altra vegada cap a la mateixa situació actual.

Per altra banda, en xifres oficials de l’Agència Tributària espanyola ja es nota la precarització induïda per les reformes econòmiques. Més del 60% de la població activa, uns 10 434 641 treballadors/es, ja ingressen menys de 1000€ nets al mes. De tots ells, més de la meitat, uns 5,6 milions, perceben uns ingressos nets de 6603€ anuals, fet que suposa trobar-se per sota del salari mínim en còmput anual perquè no tenen feina durant tot l’any. Així és com s’ha de sortir de la crisis? A costa d’això?

Com a conclusió final, la mesura relacionada als convenis col·lectius busca en la forma i en el fons la reducció dels costos de producció de les empreses per mitjà de la permissió de condicions laborals més precàries. Generalitzant més, la Reforma Laboral pròpiament també segueix el mateix objectiu de forma i fons. Resultat: dràstic per a la classe treballadora i bombolla d’aire per a les empreses. Com ja porto dient en varies entrades anteriors, els ajustos salarials i la precarietat laboral es pretenen imposar com la única forma de recuperar el benefici empresarial. Com va dir Karl Marx en la seva obra “Manuscrits d’economia i filosofia” (escrita l’any 1844 i publicada l’any 1932), “allà on tant l’obrer com el capitalista sofreixen, l’obrer sofreix per la seva existència i el capitalista pels guanys”. No més lluny de la realitat. I la realitat ens mostra un sistema dissenyat, i unes mesures aplicades, pel segon i no pas pel primer.

Es sortirà de la crisis, sí, però amb un cost humà incalculable i castigant aquells que no tenien cap culpa. Es sortirà de la crisis, sí, però les condicions de vida del gruix de la població ja no seran les mateixes. Es sortirà de la crisis, sí, però només tenint en compte el teixit del capital, no humà. Es sortirà de la crisis, sí, però mantenint el mateix model econòmic i la mateixa direcció que ens ha portat aquí.

I és que qui recull la collita i fa el pa passa gana. Els qui teixeixen i cusen no poden vestir els seus cossos. Els qui creen la base substancial de tota cultura es consumeixen, privats del coneixement i la bellesa. Tots ells engolits, sense compassió ni sensibilitat, per la dominació del capital

Imatge

Fight the supression, we will survive.

Salutacions.

Reflexió Marxista.

____________________________________________________

· Reforma Laboral d’Espanya, 10 de febrer de 2012: http://es.wikipedia.org/wiki/Reforma_laboral_en_Espa%C3%B1a_en_2012#Modificaci.C3.B3n_sustancial_de_las_condiciones_de_trabajo

· Fi del període de negociació per la renovació dels convenis col·lectius: http://www.ara.cat/economia/Mes-convenis-caduquen-avui_0_952104907.html

· Telemadrid i Ambulàncies de Biscaia: http://economia.elpais.com/economia/2013/07/08/actualidad/1373311876_938537.html

· ERO temporal a Seat: http://ccaa.elpais.com/ccaa/2013/07/07/catalunya/1373221633_284127.html

· Dades oficials de l’Agència Tributària espanyola sobre els salaris dels treballadors espanyols: http://www.librered.net/?p=27974

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s