Regeneració democràtica i política: un miratge

En el seu article Contribució a la crítica de la filosofia de dret de Hegel, escrit l’any 1843 -una de les seves primeres obres-, Karl Marx explica el següent:

«El somni utòpic [de la política majoritària actual] no és la revolució radical, no és l’emancipació humana general, sinó, per contra, la revolució parcial, la revolució merament política, la revolució que deixa en peu els pilars de l’edifici. Sobre què descansa una revolució parcial, una revolució merament política? En el fet que s’emancipi la part de la societat burgesa que instaura la seva dominació general, en el fet que una determinada classe emprengui l’emancipació general de la societat a partir de la seva especial situació. Aquesta classe allibera la resta de la societat, però només en el supòsit que tota la societat es trobi en la situació d’aquesta classe, és a dir, que posseeixi, per exemple, els diners i la cultura, o que pugui adquirir al seu antull»

Una regeneració que mantingui el mateix model que ens ha portat a la crisis no tindrà sortida, ni a curt ni llarg termini, per les pròpies lleis de desenvolupament del sistema capitalista i, sobretot, per l’olla a pressió social que s’està coent cada dia que passa. Un model caducat en tots els seus aspectes i que denigra la humanitat no té futur; no pot tenir futur.

En el panorama contextual de la humanitat, la majoria de les persones viuen sotmeses, lligades, a la classe empresarial, capitalista. En altres paraules, la majoria de la humanitat es veu obligada a treballar -si vol subsistir- per les classes dominants del grup de països d’economia capitalista desenvolupada. La majoria de la humanitat viu en una situació on la seva activitat vital no és més que per a ella un mitjà per a poder subsistir, per mitjà de la venta de la seva força de treball. I tot i això, l’ésser humà trobarà realment la seva plena condició quan produeixi sense la compulsió física de vendre’s com a mercaderia, quan comenci a entendre que pot trascendir del seu treball -vegi una utilitat humana i real en ell-, quan es comenci a veure retratat en la seva obra i comprengui la magnitud humana a través de l’objecte creat, del treball realitzat.

Per tant, quin tipus de regeneració democràtica i política pot ésser pròpiament una regeneració quan es segueixin defensant els ciments de la situació humana actual? Així doncs, la emancipació -entent-se transformació- parcial del model actual, o de la societat actual, està condemnada també al fracàs. Només una emancipació general dirigida per aquell gruix de la societat que aclapari totes les injustícies generals del sistema serà possible i exitosa a la llarga. I és que aquest gruix de la societat casualment “no reclama cap títol històric, sinó el seu títol humà”, tal i com diu Karl Marx en el mateix article.

Ara més que mai, la naturalesa de la necessitat del socialisme revolucionari està present. És la única sortida possible -adaptada a cada societat i estat- per la emancipació general de la societat i humanitat.

Al llarg de les següents entrades aniré desglossant diferents conceptes que he expressat aquí i aportaré informació i reflexions més profundes sobre la via revolucionària.

ateneo_libertario

Salutacions.

Reflexió Marxista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s