Sobre la divisió entre el treball intel·lectual i el treball manual

El règim general de la propietat s’arrela en la divisió entre treball intel·lectual i treball manual; és a dir, entre disposició intel·ligible i disposició física, material. En altres paraules, la propietat sobre els mitjans de producció, sobre les terres o sobre les persones, s’ha donat sempre, des que va ésser forjada en els primers pobles sedentaris, en el marc de la superposició pragmàtica de la força intel·lectual a la força de treball física, manual. Ras i curt, la disposició purament intel·lectiva ha ofert sempre, en el marc de les relacions socio-econòmiques pertinents, un domini de propietat sobre la projecció física del treball humà. El projecte intel·lectual s’ha predisposat no només com a portador d’idees, sinó com a agent propietari d’allò que influeix o allò que necessita. Això vol dir que el ram de la intel·lectualitat, això és l’exercici mental de les persones, ha disposat de la inherent capacitat per no només plasmar-ho en forma al món material ―obvietat innegable― sinó que, a través d’això, apoderar-se, en formes concretes segons el marc de les relacions econòmiques, del treball físic de persones alienes.

Si ho enfoquem en la societat capitalista actual, la perspectiva intel·lectual del negoci, això és la idea sobre la qual s’aixeca el tipus de negoci, pressuposa ja la capacitat inherent per dominar, per comprar, per posseir, la força física de treball de la resta de persones. La dimensió intel·lectual sobrepassa la seva aplicació concreta, és a dir, la plasmació en el món real d’allò pensat, tot podent exercir un poder sobre els agents que poden participar en aquesta plasmació. Així doncs, més enllà d’idear, en base de les condicions materials de l’entorn, un projecte, la tasca exterioritzadora de poder dur-lo a terme implica la propietat sobre el treball manual, sobre el treball físic i concret de tantes persones com sigui requerit; el treball o activitat intel·lectual s’ha donat no només en tant intel·lectual, sinó com una premissa de propietat aliena.

Si ajustem més el punt de perspectiva, es pot percebre com, per tant, la preparació de certes capes de la societat, i el funcionament d’ella mateixa, es dóna més enllà del cultiu de la capacitat de poder saberinnovarprojectar, fins l’arrel de l’ordre socio-econòmic vigent: poder apropiar-se de la feina aliena com a condició naixent d’aquesta disposició i preparació intel·lectual. Dit de millor manera, la preparació de futurs professionals d’aeronàutica que dissenyaran els millors avions, de futurs investigadors que investigaran malalties fins ara inaccessibles pel coneixement científics, de futurs bioinformàtics que descobriran noves formes d’acomodar la nostra vida, etc., porta intrínsecament adherida la «superioritat» de tal intel·lectualitat per poder exercir la propietat sobre el treball manual, transcendint de la pròpia facultat natural de dissenyar avions, investigar una mostra en el laboratori o programar un sistema informàtic i predisposant-se a apropiar-se d’activitat aliena per plasmar-se com a natural.

En resum, en el règim general de propietat classista de les condicions de producció material i espiritual de les societatsel coneixement intel·lectual aplicat al món productiu va més enllà de la mera plasmació intel·lectual en la producció i pressuposa el «poder» apropiar-se de la feina alienaAixí doncs, es dóna una doble relació: la tasca intel·lectual excedeix de la seva funció pròpiament intel·lectual, en detriment de la tasca material, que es veu despullada, arrencada per l’intel·lectual, i, per tant, veu minvada la seva màxima expressió, en tant no es realitza com a exercici en sí, com a finalitat mateixa. (Això ve a ser un altre tema, el de l’alienació sobre l’activitat laboriosa i el producte de tal activitat, que suposa la seva impossibilitat d’expressió més plena).

Per tant, enfocant-ho en la conjectura actual, l’abolició de la propietat classista dels mitjans de producció en el sistema capitalista i la implantació de la propietat col·lectiva sobre ells porten inexorablement en elles mateixes la supressió positiva final entre la divisió del treball intel·lectual i el treball manual; suposa el final inexorable de la propietat classista i el domini de treball aliè i, per tant, re-col·loca en les seves dimensions pertinents a la tasca intel·lectual i a la tasca material, fent així que ambdues es puguin desenvolupar en la seva màxima plenitud, en correspondència amb la persecució de la finalitat que els hi pertoca en sí mateixes. És a dir, el treball manual, en apropiar-se dels mitjans amb els quals s’efectua i alliberant-se de la propietat sobre ell, podrà expressar les seves majors capacitats i, per altra banda, el treball intel·lectual, en deslliurar-se de la propietat sobre activitat aliena, podrà donar-se enterament com a tal.

Només quan es doni aquesta supressió de la divisió entre treball intel·lectual i treball manual, només llavors, es podrà parlar de llibertat i igualtat entre éssers plenament humanitzats. Per tal de dur a terme tal procés, cal destruir les arrels més profundes de tal situació, és a dir, fer caure d’arrel el sistema socio-econòmic general de propietat sobre el qual descansa, i construir conscientment sobre les seves runes trepitjades el sistema socio-econòmic en el qual puguem ser humanament diferents, socialment iguals i totalment lliures.

En resum, com deia el camarada Stalin, «la base econòmica de l’oposició entre el treball intel·lectual i el treball manual és l’explotació de les persones dedicades al treball manual per les representants del treball intel·lectual. Tot el món coneix el divorci existent sota el capitalisme entre les persones dedicades al treball manual a les empreses i el personal dirigent. Es sap que sobre la base d’aquest divorci es va desenvolupar l’actitud hostil de l’obrer cap al director, cap al mestre, cap a l’enginyer i cap a altres representants del personal tècnic, els quals considerava els seus enemics. Es comprèn que, en ser destruïts el capitalisme i el sistema d’explotació, ha de desaparèixer també l’oposició d’interessos entre el treball manual i el treball intel·lectual»[1].

images (23)

S’acusa gosada i constantment al marxisme-leninisme de donar mort a la iniciativa personal, davant el què s’ha de respondre afirmant, rotundament, que no es pot entendre la projecció, i, per tant, la forma, de la iniciativa personal si no s’entén en el seu règim social de propietat corresponent, i que, per tant, el que proposem no és pas enterrar la iniciativa personal, prou ja trastocada i tergiversada per la seva traducció i subordinació a l’interès del capital econòmic en el sistema actual, sinó, pura i simplement, assolir l’estadi de desenvolupament socio-econòmic en el qual la iniciativa personal no es doni en detriment de l’alienació massiva de les persones; que la iniciativa personal sigui pura i simplement una expressió intel·lectiva i, per tant, es vegi catapultada en la seva projecció, així com l’expressió física i manual del treball humà, alliberada de l’apropiació aliena i apropiant-se dels mitjans de producció, podrà omplir les seves capacitats. Per assolir-ho, s’haurà de destruir el món actual de propietat capitalista i, en sí, el món general de la propietat classista. Aquesta és la tasca revolucionària de la nostra generació!

Salutacions.

Reflexió Marxista.


[1]. Iósif Stalin, «Problemes econòmics del socialisme a la URSS», 1952; pàg. 83, Volum XV, Obres; Edició Llengües Estrangeres, Moscou, 1953.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s