Sobre la lluita de classes i el joc burgès

Des de la mateixa època en què el marxisme va arrelar amb força entre el proletariat mundial, la burgesia i la reacció han escodrinyat mil i una formes d’entorpir la missió revolucionària de tal teoria. Centenars i milers han estat els casos en què la burgesia ha infectat el moviment comunista amb la seva ideologia supèrflua i buida de la socialdemocràcia, l’oportunisme o l’esquerranisme; a tones de tinta es poden escriure també les traïcions en el si del moviment emancipador i a camions de paper es pot expressar la lànguida hegemonia capitalista i el seu arrelament en la classe treballadora mundial.

De totes formes, el resultat cercat i victoriosament trobat en la grandíssima majoria de casos ha estat, indubtablement, el de confondre i dispersar el proletariat; injectar-li idees reaccionàries i contrarevolucionàries; adormir-lo i ensinistrar-lo.

En el fons, un dels aspectes que pressuposa aquesta pèrfida situació és l’aniquilació del paper històric que el proletariat ha de sostenir. El marxisme-leninisme, ja des dels primers escrits de Friedrich Engels ―«La situació de la classe obrera a Anglaterra» (1845)― i Karl Marx ―«Contribució a la crítica de la filosofia de dret de Hegel» (1844)[1]―, concep a la classe treballadora com a subjecte històric que ha de superar positivament l’estat actual de societat, com la protagonista del seu propi destí alliberat. Amb els tentacles hàbilment manejats per la burgesia s’ha aconseguit despullar a la classe proletària d’aquesta «autoconsciència» proletària, és a dir, s’ha aconseguit suprimir, en gran mesura i sobretot en l’actualitat, la comprensió del proletariat d’ell mateix com a subjecte actiu en el procés històric. En altres paraules, se li ha induït la concepció de subjecte passiu, d’entitat servil i dòcil per l’estat actual de coses.

Així doncs, es pot afirmar que aquest enfoscament de la tasca històrica del proletariat ve donat per la inepta però universalment estesa comprensió de la burgesia de la lluita de classes. Millor dit, és resultat de l’interès burgès per fer comprendre la lluita de classes d’una forma tranquil·litzant, enganyosa, per als seus esclaus assalariats. En aquest punt cal fer una ullada a la incansable lluita de Vladimir Ilich Ulíanov «Lenin» contra la infiltració en el proletariat rus i mundial de la idea burgesa de la lluita de classes. Aquesta tasca, tal i com he assenyalat al principi de l’article, es dóna tant per l’hegemonia directa i franca de les esferes reaccionàries com per la intervenció burgesa deliberada en la ideologia proletària, contaminant-la i deformant-la pejorativament. En aquest sentit, V. I. Lenin i el bolxevisme van haver de fer front tant als atacs burgesos, imperialistes i tsaristes com a les tendències burgeses en el si del moviment marxista, com serien, per exemple, el liquidacionisme ―forta corrent en el menxevisme, encapçalada per traïdors com Alexander Potresov (1869 – 1934), que clamava que l’acció del Partit Obrer Socialdemòcrata de Rússia s’efectués dins del marc legal del tsarisme―, l’oportunisme xovinista ―moviment d’exaltació imperialista de la pàtria en la Primera Guerra Mundial i de defensa de la continuació de tal guerra imperialista, representat per importants persones com Lev Trotski (1879 – 1940) o Gueorgui Plejánov (1865 – 1918)― o la socialdemocràcia ―ideologia de recolzament al sistema capitalista per mitjà de supèrflues reformes, bandera del moviment menxevic―. Precisament en un creuament d’articles entre un liquidacionista, A. Ermanski, i Lenin l’abril i el maig de 1913 es va demostrar de forma resplendent el rerefons burgès de tals moviments desviats.

lenin (4)

El tema principal sobre el qual giraven els articles era la dimensió nacional que adquireix la lluita de classes en el capitalisme. Com és ben sabut per tot marxista-leninista mínimament format, la posició de Lenin era contundentment crítica i profunda: «la característica principal de lo nacional és l’organització del poder de l’Estat»[2]. En altres paraules, Lenin afirma que per l’estudi marxista la lluita de classes entre la burgesia i el proletariat en el capitalisme es manifesta com a dualitat social, política i econòmica fonamental, és a dir, que adquireix una dimensió global i essencial en la societat. En aquest sentit, per Lenin la lluita de classes, en el seu procés dialèctic, dóna forma i deforma la conjectura estructural de tota societat; l’Estat és una adaptació, una eina, un reflex, del procés de lluita de classes constant. «L’Estat ―deia Engels― no és més que una màquina per l’opressió d’una classe per una altra, el mateix en la República democràtica que sota la monarquia»[3]. Si s’és més fàcil de comprendre, la característica nacional de cada societat, això és la seva configuració administrativa i estatal, està subjecta també al procés, al moment, a les característiques, a la intensitat, de la lluita de classes.

La negació de tal premissa històrica era el punt central sobre el qual es desfermava tota la fúria liquidacionista d’Ermanski: «el «marxista» Ilín es nega rotundament a reconèixer, en l’activitat de les organitzacions industrials, l’existència d’una lluita de classe «a escala nacional (i en part inclús internacional)», com deia jo en el meu article, en caracteritzar aquesta activitat. Per què? Perquè en ella «falta la característica fonamental de lo nacional i lo estatal: l’organització del poder de l’Estat»[4]. Com es pot entendre, Ermanski apartava descaradament la concepció marxista de la caracterització nacional que suposa la lluita de classes, a la vegada que no oferia una resposta convincent i clara al problema essencial. Tal era la resposta de Lenin: «per què no oposa un criteri cert a un altre erroni? Si en el seu punt de vista no constitueix més que marxisme entre cometes l’asserció que la característica fonamental de lo nacional és l’organització del poder de l’Estat, per què, llavors, no refuta el meu error i no exposa amb claredat, amb precisió i sense argúcies la seva interpretació del marxisme?»[5].

La pregunta retòrica formulada per Lenin dóna a entendre com, oberta o camufladament, la interpretació liquidacionista del tema central de les característiques de la lluita de classes és inexorablement de joc burgès. Tal i com s’ha vist, Ermanski rebutjava per complet l’acceptació de la dependència nacional, estatal, de la situació de lluita de classes. En altres paraules, per mitjà del silenci com a argument, comprèn la lluita de classes allunyada de l’aspecte impregnant de la societat nacional que la lluita innegablement suposa. Definitivament, limita l’espai de desenvolupament de tal lluita a la política nacional, és a dir, a una mera i superficial lluita política en un marc concret ja predeterminat de forma no-relacionadaexternaaliena. Així, per tant, la lluita de classes, la lluita aferrissada i incansable entre burgesia i proletariat en l’actualitat, segons Ermanski, no influencia en l’estructura superior que assoleix la societat; és independent de qualsevol transcendència nacional última; no es val de l’aparell estatal ni li dóna forma. Aquest camí de reconèixer el rerefons burgès es dóna pel silenci, l’ocultació, l’evitament i la tergiversació en els arguments dels traïdors a l’auge proletari[6].

«Els «economistes» ―explica Lenin, en referència a totes les corrents de joc burgès― creien que qualsevol xoc entre les classes era ja una lluita política. Per això consideraven que la lluita per un augment salarial de poc pes era «de classe» i no admetien una altra superior, més desenvolupada, de caràcter nacional, la lluita de classe per objectius polítics. Admetien, per conseqüent, la lluita de classe en la seva forma embrionària i repudiaven la seva forma desenvolupada. Dit en altres paraules, acceptaven per lluita de classe la forma que la burgesia liberal tolerava millor i rebutjava la forma superior, la intolerable pels liberals»[7]. Així doncs, continua l’argument Lenin, «els liberals estan disposats a acceptar la lluita de classe en l’esfera política, però amb la única condició que en aquesta esfera no s’inclogui l’organització del poder de l’Estat»[8].

lenin_1922_in_gorki--1

Aquest raonament expressa brillantment l’interès de les capes reaccionàries en universalitzar en tot grup social oprimit la idea que les seves aspiracions com a classe es despleguen ―i/o s’han de desplegar― en el marc nacional existent, car tals recriminacions, anhels o lluites classistes es limiten a la política nacional, sense afectar a la pròpia estructura nacional. Quin moviment revolucionari, és a dir, organització emancipadora que derroqui el poder de la classe dominant, es pot donar sota una concepció on qualsevol lluita es realitza ja de per si en el propi context de domini existent! Quines aspiracions poden veure complertes les masses descaradament oprimides si només poden retocar el seu caràcter «d’oprimides»! Quina vergonya, traïció, infàmia i vilesa de plantejament! Què més esperar d’un corrent (el liquidacionisme), que igual que tants altres en el si del moviment obrer, omple de traves el camí revolucionari en favor de la reacció. Sense reticències, Lenin deixava en descobert el rerefons burgès d’Ermanski i els sequaços liquidacionistes; «en aturar vostè el seu anàlisis crític davant l’ombrall del problema de l’organització del poder de l’Estat, ha demostrat la limitació liberal del seu concepte de la lluita de classe»[9].

En conseqüència, des de l’estudi marxista-leninista del procés històric i del moment actual hem de posar tots els nostres esforços en conduir al proletariat pel sender verdaderament revolucionari. S’ha de sembrar consciència de classe, consciència estrictament proletària; consciència de subjecte actiu en la història que assumeix la tasca de trencar radicalment amb l’actualitat socio-econòmica, de superar la barrera política estreta i nefasta que la reacció pretén fer entendre com a «lluita de classes». Conseqüentment, per tal que el proletariat pugui ser satisfactòriament revolucionari i protagonitzi convenientment la revolució, és vital dur a terme una guerra incessant contra els elements traïdors en el moviment obrer i els tentacles mediàtics de la burgesia i els terratinents.

Salutacions.

Reflexió Marxista.


[1]. Una de les principals característiques del marxisme-leninisme, amb les bases en l’obra fonamental de Karl Marx i Friedrich Engels, és la superació del socialisme utòpic, la primera corrent ideològica amb força la primera meitat del segle XIX que s’oposava frontalment a la penúria del capitalisme naixent. El socialisme utòpic «criticava, condemnava i maleïa a la societat capitalista, somiava amb la seva destrucció, fantasiejava amb un règim millor, volia convèncer als rics que l’explotació és immoral», però «no podia senyalar una sortida real. No sabia explicar la naturalesa de l’esclavitud assalariada en el capitalisme, ni descobrir les lleis del seu desenvolupament, ni trobar la força social capaç de crear la nova societat»[1.1.]. En aquest aspecte, l’estudi iniciat per Marx i Engels va permetre descobrir i entendre les lleis objectives de desenvolupament capitalista i les entranyes més inhòspites del règim socio-econòmic i, per tant, ha pogut elaborar una teoria concisa, natural, directa, en la qual el proletariat, comprès com una entitat amb veu en la història i subjectat a les lleis capitalistes, pot executar la Revolució Comunista de forma científica, és a dir, de forma estudiadaorganitzadahistòrica. En definitiva, el marxisme ha donat veu històrica i paper científic al proletariat mundial, a les àmplies masses desposseïdes.

[1.1.]. V. I. Lenin, «Tres fonts i les parts integrants del marxisme», article escrit en commemoració al 30è aniversari de la mort de Marx, publicat el març de 1913 en el nº 3 de la revista Prosveschenie,pàg. 7, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[2]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 10, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[3]. Friedrich Engels, «Introducció a «La Guerra Civil a França» (Karl Marx)», article en commemoració al 20è aniversari de la Comuna de París, publicat el dia 18 de març de 1891 en el nº28 de la revista Die Neue Zeit; pàg. 110, Obres Escollides de Marx i Engels, Volum II; Edició Progreso, Moscou, 1980.

[4]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 10, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[5]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 10, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[6]. Inclús Mao Tse-Tung, en l’experiència xinesa, apuntava l’any 1937, molt abans que triomfés la Revolució, que «el liberalisme es manifesta de diferents formes: sabent que una persona està equivocada, no sostenir una discussió de principi amb ella i deixar passar les coses per preservar la pau i l’amistat, perquè es tracta d’un conegut, paisà, condeixeble, amic íntim, persona estimada, vell col·lega o vell subordinat. O bé buscant mantenir-se en bons termes amb aquesta persona, rosar a dures penes l’assumpte enlloc d’anar fins el fons»[6.1.].

[6.1.]. Mao Tse-Tung, «Contra el liberalisme», article escrit el 7 de setembre de 1937, pàg. 10, Obres Escollides, Volum II; Edició Llengües Estrangeres, Pequín, 1972.

[7]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 11, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[8]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 11, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

[9]. V. I. Lenin, «El concepte liberal i el concepte marxista de lluita de classes», article publicat el maig de 1913 en el nº 5 de la revista Prosveschenie, pàg. 11, Obres Escollides, Volum V; Edició Progreso, Moscou, 1973.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s