La Revolució d’Octubre, començament i premissa de la revolució mundial

A continuació s’adjunta un fragment de l’article «La Revolució d’Octubre i la táctica dels comunistes russos», escrit per Iósif Stalin el desembre de 1924.

El text gira entorn les discrepàncies sobre el caràcter nacional de la Revolució Russa i la seva repercussió i paper internacionals que van sacsejar el PCUS els anys posteriors de 1917. Per una banda, Lev Trotski desenvolupà un conjunt de tesis sobre la necessitat d’estendre la revolució socialista a altres països per tal de poder fer sobreviure la de Rússia ―ignorant, en tal anàlisi, el paper i la força de la pagesia i llençant-se a la més burda desesperació revolucionària―. Per altra banda, Iósif Stalin explicà que pel caràcter de la Revolució Russa i per la nova situació internacional, caracteritzada pel reordenament imperialista i la derrota revolucionària en varis països era convenient, necessari i possible aprofundir la construcció del socialisme a la URSS i que, junt a aquest procés, la revolució socialista als altres països seria més pròxima. Qualsevol enfortiment de la Rússia dels Soviets equivalia a un debilitament de la burgesia mundial, entenia Stalin. La Història de 50 anys de socialisme a la Unió Soviètica, de les més resoltes lluites contra el capitalisme i l’imperialisme i de les victòries consecutives del proletariat soviètic, ens mostra com Stalin no errà en la possibilitat de poder construir el socialisme i, amb això,  enfortir les possibilitats revolucionàries en el pla internacional ―enfortiment del Moviment Comunista Internacional i creació del camp socialista―.

El desenvolupament desiguals dels països, com a conseqüència de l’imperialisme i els seus conflictes, esborrà definitivament la tàctica de la successió mecànica i simultània de revolucions a escala internacional, de revolucions nacionals simultànies. Entre 1871 i 1914, etapa històrica coneguda com a «Pau Armada», el capitalisme es desenvolupà completament a nivell nacional en diferents països, fent emergir progressivament les tensions interimperialistes que esclatarien en la Primera Guerra Mundial. Aquesta dinàmica imperialista del capitalisme modificà el paper de multitud de països en l’escena mundial, actuant tant com a saquejadors imperialistes com a subordinats o expropiats directament pels primers. Seria el cas, per exemple, de la Índia o de Xina, integrades completament en el jou imperialista. En altres paraules, la maduració «nacional» del capitalisme acabà mostrant, tal i com explicà magistralment Lenin, el component imperialista dels més avançats, modificant així, sobretot arran de la Primera Guerra Mundial, l’orientació d’una gran quantitat de països.

En aquest sentit, en un pla internacional regit pel desenvolupament desigual dels països segons la política i els conflictes imperialistes, era ―i és― pràcticament impossible concebre una revolució internacional simultània o una successió mecànica i imparable de revolucions, sobretot com a forma inicial de la Revolució Mundial. Això és degut al desenvolupament de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme.

Així doncs, compartint l’anàlisi de Lenin del desenvolupament imperialista, Stalin va comprendre que la victòria revolucionària del proletariat en algun país suposava una premissa essencial a partir de la qual el proletariat d’altres països podria anar incorporant-se a la causa socialista; un pas vital pel desenvolupament de la Revolució Mundial. A partir de la revolució en un país, en l’escenari de l’imperialisme, no es pot ni esperar una revolució internacional com a conseqüència immediata ni es pot exigir l’exportació de la revolució sense comprometre greument la causa socialista, ja que els països estan sotmesos a diferents funcions i a diferents dominis capitalistes. És, doncs, necessari solidaritzar-se i recolzar aquells països on triomfa la revolució proletària, tot enfortint-la i escampant el seu component revolucionari i els seus vitals ensenyaments arreu del món, per així facilitar i impulsar el procés revolucionari en altres països. Per tant, es dóna una relació recíproca en benefici tant de la construcció socialista en el país victoriós com del procés revolucionari en altres països. La conseqüència dels apoderaments proletaris és la necessària acceleració de les condicions objectives i subjectives de revolució proletària en altres països, fet que requereix una coordinació unitària de totes les forces marxista-leninistes en una nova Internacional. En aquest sentit, la coordinació i l’ajuda mútua entre el proletariat victoriós i el proletariat dels països capitalistes és un fet vital que també Stalin té en compte. Construir el socialisme en un país no significar renunciar a la revolució mundial, sinó un pas previ i necessari per a aquesta.

En definitiva, és un error esquerranista exigir una revolució internacional simultània com a condició de la construcció immediata del socialisme ―tot i que, efectivament, és necessària pel desenvolupament socialista definitiu―, tot negant el procés revolucionari allà on ha triomfat, allà on ha aconseguit durament deslligar-se de les cadenes capitalistes i imperialistes, fent-lo esperar a que altres revolucions «s’hi sumin». Això no és altra cosa que condemnar al proletariat victoriós a una espera derrotista i nociva, a un paper passiu. Per tant, la única possibilitat per la revolució socialista mundial rau en l’apoderament incondicional del proletariat revolucionari en totes aquelles situacions en les quals sigui capaç i la conseqüent construcció del socialisme, fets que constitueixen la premissa per enfortir les possibilitats revolucionàries a escala internacional.


La Revolució d’Octubre i la tàctica dels comunistes russos

Iósif Stalin

Desembre de 1924

Stalin y el fin de la URSS

IV. La Revolució d’Octubre, començament i premissa de la revolució mundial

És indubtable que la teoria universal del triomf simultani de la revolució en els principals països d’Europa, la teoria de la impossibilitat de la victòria del socialisme en un únic país, ha resultat ser una teoria artificial, una teoria no viable. La història de set anys de revolució proletària a Rússia no parla en favor, sinó en contra d’aquesta teoria. Aquesta teoria no només és inacceptable com a esquema del desenvolupament de la revolució mundial, ja que està en contradicció amb fets evidents. És encara més inacceptable com a consigna, perquè no allibera, sinó que encadena la iniciativa dels diferents països que, en virtut de certes condicions històriques, adquireixen la possibilitat de trencar ells sols davant el capital; perquè no estimula als diferents països a emprendre una arremesa enèrgica contra el capital, sinó a mantenir-se passivament a l’expectativa, en espera del «desenvolupament general»; perquè no fomenta en els proletaris dels diferents països la decisió revolucionària, sinó els dubtes a l’estil de Hamlet: «i si els altres no ens recolzen?». Lenin té tota la raó en dir que la victòria del proletariat en un sol país és un «cas típic», que «la revolució simultània en varis països» només pot donar-se com una «excepció rara» (v.t. XXIII, pàg. 354).

Però la teoria leninista de la revolució no es circumscriu, com és sabut, a només aquest aspecte del problema. És, al mateix temps, la teoria del desenvolupament de la revolució mundial. La victòria del socialisme en un sol país no constitueix un objectiu en sí. La revolució del país victoriós no ha de considerar-se com una magnitud autònoma, sinó com un recolzament, com un mitjà per accelerar el triomf del proletariat en tots els països. Perquè la victòria de la revolució en un sol país, en aquest cas a Rússia, no és solament un producte del desenvolupament desigual i de la disgregació progressiva de l’imperialisme. És, al mateix temps, el començament i la premissa de la revolució mundial.

És indubtable que les vies del desenvolupament de la revolució mundial no són tan senzilles com podien semblar abans de la revolució en un únic país, abans de l’aparició de l’imperialisme desenvolupat, «avantsala de la revolució socialista». Perquè ha sorgit un factor nou tan important com la llei del desenvolupament desigual dels països capitalistes, que regeix sota les condicions de l’imperialisme desenvolupat i evidencia els inevitables conflictes armats, el debilitament general del front mundial del capital i la possibilitat de la victòria del socialisme en alguns països per separat. Perquè ha sorgit un factor nou tant important com l’immens País Soviètic, situat entre Occident i Orient, entre el centre de l’explotació financera del món i el teatre de l’opressió nacional, un país l’existència del qual revoluciona el món sencer.

Tots aquests factors (per no citar altres de menor importància) no poden ser omesos en estudiar les vies de la revolució mundial.

Abans s’acostumava a suposar que la revolució aniria desenvolupant-se per «maduració» gradual dels elements del socialisme, abans que res en els països més desenvolupats, en els països «avançats». Ara, aquesta idea ha de ser modificada de mode substancial.

«El sistema de les relacions internacionals ―diu Lenin―és actualment tal que un dels Estats d’Europa, Alemanya, es veu atropellat pels Estats vencedors. Per altra part, diversos Estats, els més antics d’Occident, per cert, es troben, gràcies a la victòria, en condicions de poder aprofitar aquesta mínima victòria per fer a les seves classes oprimides una sèrie de concessions, que, si bé són insignificants, retarden el moviment revolucionaris en tals països, creant una aparença de «pau social». Al mateix temps, a molts altres països ―Orient, Índia, Xina, etc.― s’han vist definitivament trets del seus carrils, precisament per causa de la última guerra imperialista. El seu desenvolupament s’ha orientat definitivament per la via general del capitalisme europeu. En aquests països ha començat la mateixa efervescència que s’observa a tota Europa. I per a tot el món és ara clar que ells han entrat en un procés de desenvolupament que no pot més que conduir a la crisis de tot el capitalisme mundial. En vista de tot això, i en relació amb això, els països capitalistes de l’Europa Occidental duran a terme el seu desenvolupament cap al socialisme… d’un mode diferent a com esperàvem anteriorment. No el duen a terme per un procés gradual de «maduració» del socialisme en ells, sinó mitjançant l’explotació d’uns Estats per uns altres, mitjançant l’explotació del primer Estat entre els vençuts en la guerra imperialista, unida a l’explotació de tot l’Orient. Per altra part, Orient s’ha incorporat de forma definitiva al moviment revolucionari, gràcies precisament a aquesta primera guerra imperialista, veient-se arrastrat definitivament a l’òrbita general del moviment revolucionari mundial» (v. t. XXVII, pàg. 415-416).

Si a tot això s’afegeix que no només els països vençuts i les colònies són explotats pels països vencedors, sinó que, a més, una part dels països vencedors cau en l’òrbita de l’explotació financera dels països vencedors més poderosos, dels Estats Units i Anglaterra; que les contradiccions entre tots aquests països constitueixen el factor més important de la disgregació de l’imperialisme mundial; que, a més d’aquestes contradiccions, existeixen i s’estan desenvolupant altres contradiccions profundíssimes dins de cadascun d’aquests països; que totes aquestes contradiccions s’aprofundeixen i s’aguditzen pel fet d’existir, al costat d’aquesta països, la República dels Soviets. Si prenem tot això en consideració, tindrem una idea, més o menys completa, de la peculiaritat de l’actual situació internacional.

El més probable és que la revolució mundial es desenvolupi del següent mètode: nous països es separaran del sistema dels països imperialistes per via revolucionària, sent recolzats els seus proletaris pels proletaris dels països imperialistes. Veiem que el primer país que s’ha separat, el primer país que ha vençut, és recolzat ja pels obrers i les masses treballadores dels altres països. Sense aquest recolzament no podria mantenir-se. És indubtable que aquest recolzament anirà adquirint major intensitat i força. Però també és indubtable que el mateix desenvolupament de la revolució mundial, el mateix procés pel qual es separen de l’imperialisme nous països, s’operarà amb tanta major rapidesa i profunditat quant més fermament es vagi consolidant el socialisme en el primer país victoriós, quant més ràpidament es transformi aquest país en una base pel desenvolupament successiu de la revolució mundial, en una palanca de la disgregació successiva de l’imperialisme.

Si és certa la tesis que el triomf definitiu del socialisme en el primer país alliberat no és possible sense els esforços comuns dels proletaris de varis països, no menys ho és que la revolució mundial es desenvoluparà amb tanta major rapidesa i profunditat quant més eficaç sigui l’ajuda prestada pel primer país socialista als obrers i a les masses treballadores de tots els altres països.

En què ha de consistir aquesta ajuda? En primer lloc, que el país que ha triomfat «dugui a terme el màxim realitzable en un sol país per desenvolupar, recolzar i despertar la revolució a tots els països» (v. Lenin, t. XXIII, pàg. 385). En segon lloc, que «el proletariat triomfant» d’un país, «després d’expropiar als capitalistes i d’organitzar la producció socialista dins de les seves fronteres, s’enfronti amb la resta del món, amb el món capitalista, atraient al seu costat a les classes oprimides dels altres països, aixecant en ells la insurrecció contra els capitalistes, emprant, en cas necessari, inclús la força de les armes contra les classes explotadores i els seus Estats» (v. Lenin, t. XVIII, pàg. 232-233).

La particularitat característica d’aquesta ajuda del país victoriós no només consisteix en accelerar la victòria del proletariat dels altres països, sinó també en assegurar, a causa de facilitar aquesta victòria, el triomf definitiu del socialisme en el primer país victoriós.

El més probable és que, en el transcurs del desenvolupament de la revolució mundial, es formin, al costat dels focus d’imperialisme en diferents països capitalistes al costat del sistema d’aquests països en tot el món, focus de socialisme en diferents països soviètics i un sistema d’aquests focus en el món sencer, i que la lluita entre aquests dos sistemes ompli la història del desenvolupament de la revolució mundial. Doncs, «la lliure unió de les nacions en el socialisme ―diu Lenin― és impossible sense una lluita tenaç, més o menys prolongada, de les repúbliques socialistes contra els Estats endarrerits» (v. lloc citat).

La importància mundial de la Revolució d’Octubre no només resideix en el fet que és la gran iniciativa d’un país que ha obert una escletxa en el sistema de l’imperialisme i consisteix el primer focus de socialisme enmig de l’oceà dels països imperialistes, sinó també en el fet que és la primera etapa de la revolució mundial i una base potent pel seu desenvolupament successiu.

Per això no només s’equivoquen qui, oblidant el caràcter de la Revolució d’Octubre, afirmen que la victòria de la revolució en un sol país és un fenomen pura i exclusivament nacional; s’equivoquen també qui, sense oblidar el caràcter internacional de la Revolució d’Octubre, tendeixen a considerar-la com una cosa passiva, subjecta únicament al recolzament que pugui rebre de l’exterior. La realitat és que no només la Revolució d’Octubre necessita el recolzament de la revolució dels altres països, sinó que també la revolució d’aquests països necessita el recolzament de la Revolució d’Octubre per accelerar i impulsar el derrocament de l’imperialisme mundial.

Font: pàg. 136-138, Obres Escollides, Volum VI; Edició Llengües estrangeres, Moscou, 1953.

Relacionat amb el tema: «Apunts sobre la Revolució Mundial»,  https://reflexiomarxistaleninista.wordpress.com/2014/02/22/apunts-sobre-la-revolucio-mundial/

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s