De nou sobre el Partit leninista; la seva necessitat i les seves funcions

A continuació, s’adjunta un fragment del llibre «La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme», escrit per V. I. Lenin entre abril i maig de 1921.

En aquest fragment, Lenin explica la importància revolucionària de l’organització proletària entorn el Partit marxista-leninista en el context del desenvolupament de la lluita de classes.

En el context posterior a la Revolució d’Octubre, el fracàs de varis intents d’aixecaments revolucionaris ―Alemanya, Hongria, etc.― i les dificultats a les quals s’enfrontava la classe treballadora russa i el Partit Comunista (bolxevic) van impulsar la proliferació de vàries tàctiques o tendències alienes al marxisme-leninisme. Entre elles es trobava, per exemple, l’Oposició Obrera, una plataforma sindicalista anti-leninista que tingué força entre el 1919 i 1922, dirigida per Aleksandr Shliápnikov i recolzada, entre altres, per Aleksandra Kollontái. Aquesta oposició defensava la direcció econòmica del país per part dels sindicats, en una forma estructural de tipus piramidal, i la xarxa de soviets com a cos central de l’administració, deixant al Partit la tasca de supervisió política i ideològica. A la vegada, a Alemanya, en el Partit Comunista d’Alemanya (KPD), les sagnants derrotes revolucionàries i la pèrdua de dirigents com Rosa Luxemburgo o Karl Liebknecht van estimular l’aparició de tendències esquerranistes i anarcosindicalistes. En aquest context de derrota, d’imprudència i de desgast, Lenin centrà molts esforços en intentar mantenir la cohesió revolucionària entorn els principis marxista-leninistes. En moments de dificultats en què les forces revolucionàries han de replegar-se és vital seguir mantenint l’actitud revolucionària fidel als coneixements marxista-leninistes, per poder així desplegar correctament la força proletària quan es donin les condicions. Com deia Stalin, «la lluita del proletariat ha de passar també pel seu procés i sofrir les seves derrotes. I verdader revolucionari no és qui dona mostres de valor en el període de la insurrecció triomfant, sinó qui, lluitant bé quan la revolució desplega una ofensiva victoriosa, sap així mateix donar mostres de valor en el període de replegament de la revolució, en el període de derrota del proletariat; qui no perd el cap i no s’acovardeix davant els revessos de la revolució, davant els èxits de l’enemic; qui no es deixa portar pel pànic ni cau en la desesperació en el període de replegament de la revolució»[1].

Amb aquests objectius Lenin va escriure, per exemple, el llibre «La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme», d’indispensable lectura, del qual aquí se’n reprodueix un fragment. Com s’ha comentat, tal fragment incideix en l’actitud envers el partit. La teoria leninista del partit proletari és clara i concisa, ofereix les eines per l’arma organitzativa revolucionària de la classe treballadora i explica, tal i com deia el líder polonès Boleslaw Bierut, que «el partit és el destacament organitzat dels millors elements de la classe obrera, el destacament d’avantguarda de la classe obrera i la forma superior d’organització de classe del proletariat»[2]. La concepció marxista-leninista del partit, la qual ha causat en la pràctica danys irreparables a la burgesia, ofereix al proletariat una forma ineluctable per organitzar-se com a classe per conquerir el Poder; aquesta concepció ha de ser sempre un pilar fonamental dels objectius dels i les comunistes. L’allunyament de la pràctica marxista-leninista d’organització revolucionària, per motius diversos, com poden ser la impaciència, la frustració, un incorrecte anàlisi de les condicions materials objectives, etc., equival inexorablement a soscavar les possibilitats de la necessària unitat organitzativa i d’acció de la classe treballadora.

Així doncs, en cada moment del procés de lluita proletària cal tenir clars els objectius organitzatius de la classe treballadora. En l’actualitat, la innegable feblesa del moviment comunista en múltiples fronts i el terrible legat del revisionisme modern afegeixen una dificultat al procés de construcció de l’avantguarda revolucionària de la classe treballadora. Malgrat això, els ensenyaments marxista-leninistes d’un ampli ventall d’experiències, aportacions, etc., ens ajuden a seguir lluitant, sense decaure en el camí, per la construcció i l’enfortiment del partit proletari.

Aclarir la necessitat i la funció del partit en el procés revolucionari és l’objectiu d’aquest fragment del llibre de Lenin.


 La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme

V. I. Lenin

Abril-maig de 1921

1426714_790358580992379_904709973_n

V. El comunisme d’esquerra a Alemanya. Caps, partit, classe, massa.

[…]

Negar la necessitat del partit i de la disciplina de partit: tal és el resultat a què ha arribat l’oposició. I això equival a desarmar per complet al proletariat en benefici de la burgesia. Equival, precisament, a la dispersió, a la volubilitat i a la incapacitat per dominar-se, unir-se i actuar de forma organitzada, defectes típicament petit-burgesos que, de ser indulgent amb ells, porten de forma inevitable a la ruïna de qualsevol moviment revolucionari del proletariat. Negar la necessitat del partit des del punt de vist del comunisme significa saltar de la vigília de la fallida del capitalisme (a Alemanya), no a la fase inferior o mitjana del comunisme, sinó a la seva fase superior. A Rússia (després de més de dos anys d’haver derrocat a la burgesia) estem donant encara els primers passos en la transició del capitalisme al socialisme o fase inferior del comunisme. Les classes segueixen existint i existiran durant anys en totes parts després que el proletariat conquereixi el poder.

Suprimir les classes no significa només expulsar als latifundistes i als capitalistes ―això ho hem fet nosaltres amb relativa facilitat―; significa també suprimir els petits productors de mercaderies. Però a aquests no se’ls pot expulsar, no se’ls pot reprimir; s’ha de conviure amb ells, i només es pot transformar-los, reeducar-los, mitjançant una labor d’organització molt llarga, lenta i prudent. Aquests petits productors envolten d’element petit-burgès al proletariat, l’impregnen d’aquest element, el corrompen amb ell, provoquen sense cessar en el sí del proletariat recaigudes de pusil·lanimitat petit-burgesa, d’atomització, d’individualisme, de vaivens entre l’exaltació i l’abatiment. Per a fer front a això, per aconseguir que el proletariat dugui a terme encertada, eficaç i victoriosament la seva funció organitzadora (que és la seva funció principal), són necessàries una centralització i una disciplina severíssimes en el partit polític del proletariat. La dictadura del proletariat és una lluita tenaç, cruenta i incruenta, violenta i pacífica, militar i econòmica, pedagògica i administrativa, contra les forces i les tradicions de la vella societat. La força de la costum de milions i desenes de milions de persones és la força més terrible. Sense un partit ferri i temperat en la lluita, sense un partit que gaudeixi de la confiança de tothom qui hagi d’honrar a la classe donada, sense un partit que sàpiga polsar l’estat d’ànim de les masses i influir en ell és impossible sostenir amb èxit aquesta lluita. És mil vegades més fàcil vèncer a la gran burgesia centralitzada que «vèncer» a milions i milions de petits patrons, els quals duent a terme amb la seva quotidiana i prosaica labor corruptora, invisible i inaprehensible als mateixos resultats que necessita la burgesia i que la restauren. Qui debilita, per poc que sigui, la disciplina fèrria del partit del proletariat (sobretot en l’època de la seva dictadura), ajuda de fet a la burgesia contra el proletariat.

Font: V. I. Lenin, «La malaltia infantil de l’esquerranisme en el comunisme», abril-maig de 1921; pàg. 12-13, Obres, Volum XI; Edició Progreso, Moscou, 1973.

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

________________________________________________________

[1]. Iósif Stalin, «Trotskisme o leninisme?», 19 de novembre de 1924; pàg. 114-115, Obres Escollides, Volum VI; Edició Llengües estrangeres, Moscou, 1953.

[2]. Bolesław Bierut, «Per aconseguir la completa eliminació de les desviacions dretanes i nacionalistes», setembre de 1948; pàg. 14, Edició Digital del blog Bitácora de un NICARAGÜENSE, Biblioteca del Soldado Rojo.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s