Sobre la revolució proletària en l’època de l’imperialisme

A continuació, s’adjunta un fragment de les conferències de Iósif Stalin a la Universitat Sverdlov la primavera de l’any 1924, publicades i conegudes com «Els fonaments del leninisme». En tal fragment es desenvolupa la concepció de la revolució proletària en l’època actual de l’imperialisme com a fase superior del capitalisme. El pas de les economies nacionals com a unitats altament independents, del desenvolupament explícitament interior dels països, a una economia mundial basada en l’imperialisme, en la cadena mundial del capital monopolista, significa també el pas de la revolució proletària com una qüestió purament nacional, limitada a l’interior de cada país en concret, a la revolució proletària com una qüestió mundial, basada en la dinàmica del front internacional del capital i en els esglaons que constitueixen els països en ell.

Així doncs, les possibilitats de la revolució proletària, en l’etapa històrica actual de l’imperialisme com a fase necessària i superior del capitalisme, s’han de considerar no única ni principalment per les condicions interiors i nacionals d’un país, sinó en la seva posició i paper en l’entramat internacional-mundial de l’imperialisme. De fet, en l’etapa actual, les condicions interiors i nacionals de cada país estan relacionades potencialment amb la dinàmica internacional impresa per l’imperialisme. Per tant, no només és vital que sigui un país altament industrialitzat amb un proletariat nombrós, ni que sigui un país en moments previs d’una revolució democràtica-burgesa, sinó que sigui un esglaó dèbil en la cadena internacional de l’imperialisme, en el front internacional del capital; un país on les contradiccions del capitalisme de tipus imperialista-monopolista s’intensifiquin en major grau, per diverses raons.


Els fonaments del leninisme

Iósif Stalin

1924

stalin_speaks

La teoria leninista de la revolució proletària parteix de tres tesis fonamentals:

1) Primera tesis. La dominació del capital financer en els països capitalistes avançats; l’emissió de títols de valor, com una operació importantíssima del capital financer; l’exportació de capitals a les fonts de matèries primeres, com una base de l’imperialisme; l’omnipotència de l’oligarquia financera, com a resultat de la dominació del capital financer; tot això posa al descobert el bast caràcter parasitari del capitalisme monopolista, fa cent vegades més dolorós el jou dels trusts i dels sindicats capitalistes, augmenta la indignació de la classe obrera contra els fonaments del capitalisme i porta les masses a la revolució proletària com única salvació. D’aquí es desprèn la primera conclusió: agudització de la crisis revolucionària als països capitalistes; augment dels elements d’un esclat en el front interior, en el front proletari de les «metròpolis».

2) Segona tesis. L’exportació intensificada del capitalisme a les colònies i als països dependents; l’extensió de les «esferes d’influència» i dels dominis colonials, que arriben a incloure tot el planeta; la transformació del capitalisme en un sistema mundial d’esclavització financera i d’opressió colonial de la gegantesca majoria de la població del planeta per un grapat de països avançats; tot això, d’una part, ha convertit les diferents economies nacionals i els diferents territoris nacionals en esglaons d’una mateixa cadena, anomenada economia mundial; d’altra part, ha dividit a la població del planeta en dos camps: el d’un grapat de països capitalistes avançats, que exploten i oprimeixen vastes colònies i vasts països dependents, i el de l’enorme majoria de colònies i països dependents, que es veuen obligats a lluitar per alliberar-se del jou imperialista. D’aquí es desprèn la segona conclusió: agudització de la crisis revolucionària a les colònies [i als països dependents]; augment de la indignació contra l’imperialisme en el front exterior, en el front colonial.

3) Tercera tesis. La possessió monopolista de les «esferes d’influència» i de les colònies; el desenvolupament desigual dels països capitalistes, que porta a una lluita furiosa per un nou repartiment del món entre els països que ha s’han apoderat dels territoris i els que desitgen obtenir la seva «part»; les guerres imperialistes, com a únic mitjà de restablir l’equilibri trencat; tot això condueix a l’enfortiment del tercer front, del front intercapitalista, que debilita a l’imperialisme i facilita la unió dels dos primers fronts —el front proletari revolucionari i el front de l’alliberament colonial— contra l’imperialisme. D’aquí es desprèn la tercera conclusió: inevitabilitat de les guerres sota l’imperialisme i de la coalició de la revolució proletària d’Europa amb la revolució colonial d’Orient, formant un sol front mundial de la revolució contra el front mundial de l’imperialisme. Lenin suma totes aquestes conclusions en una conclusió general: «l’imperialisme és l’avantsala de la revolució socialista».

En consonància amb això, canvia la forma mateixa d’abordar el problema de la revolució proletària, del seu caràcter, de la seva extensió i profunditat, canvia l’esquema de la revolució en general.

Abans l’anàlisi de les premisses de la revolució proletària s’acostumava a abordar des del punt de vista de l’estat econòmic de tal o qual país. Ara aquesta forma d’abordar el problema ja no és suficient. Ara s’ha d’abordar-lo des del punt de vista de l’estat econòmic de tots o de la majoria dels països, des del punt de vista de l’estat de l’economia mundial, perquè els diferents països i les diferents economies nacionals han deixat ja de ser uniats autònomes i s’han convertit en esglaons d’una mateixa cadena, que es diu economia mundial; perquè el vell capitalisme «civilitzat» s’ha transformat en imperialisme, i l’imperialisme és un sistema mundial d’esclavització financera i d’opressió colonial de la immensa majoria de població del planeta per un grapat de països «avançats».

Abans s’acostumava a parlar de l’existència o de l’absència de condicions objectives per la revolució proletària en els diferents països o, més exactament, en tal o qual país desenvolupat. Ara aquest punt de vista ja no és suficient. Ara s’ha de parlar de l’existència de condicions objectives per la revolució en tot el sistema de l’economia imperialista mundial, considerat com una única entitat; i la presència, dins d’aquest sistema, d’alguns països amb un desenvolupament industrial insuficient no pot representar un obstacle insuperable per la revolució [proletària], si el sistema en el seu conjunt, o millor dir, donat que el sistema en el seu conjunt, està ja madur per la revolució.

Abans s’acostumava a parlar de la revolució proletària en tal o qual país desenvolupat com d’una magnitud autònoma, que es contraposava, com la seva antípoda, al respectiu front nacional del capital. Ara aquest punt de vista ja no és suficient. Ara s’ha de parlar de la revolució proletària mundial, ja que els diferents fronts nacionals del capital s’han convertit en altres tants esglaons d’una mateixa cadena, que es diu front mundial de l’imperialisme i al qual s’ha de contraposar el front general del moviment revolucionari de tots els països.

Abans es concebia la revolució proletària com un resultat exclusiu del desenvolupament interior del país en qüestió. Ara aquest punt de vista ja no és suficient. Ara, la revolució proletària s’ha de concebre, abans que res, com a resultat del desenvolupament de les contradiccions dins del sistema mundial de l’imperialisme, com a resultat de la cadena del front mundial imperialista en tal o qual país.

On començarà la revolució? On podrà trencar-se, en primer lloc, el front del capital? A quin país? Allà on la indústria estigui més desenvolupada, on el proletariat formi la majoria, on hi hagi més cultura, on hi hagi més democràcia, s’acostumava a contestar abans. No, objecta la teoria leninista de la revolució, no és obligatori que sigui allà on la indústria estigui més desenvolupada, etc. la revolució proletària és el resultat de la ruptura de la cadena del front mundial imperialista El front del capital es trencarà allà on la cadena de l’imperialisme sigui més dèbil, ja que pel seu punt més dèbil; i bé pot ocórrer que el país que hagi començat la revolució, el país que hagi trencat el front del capital, estigui menys desenvolupat en el sentit capitalista que altres països, els quals, malgrat el seu major desenvolupament, encara romanen dins del marc del capitalisme.

El 1917, la cadena del front imperialista mundial va resultat ser més dèbil a Rússia que en els altres països. Fou allà on es va trencar, donant pas a la revolució proletària. Per què? Perquè a Rússia es desenvolupava una gran revolució popular [nota: revolució democràtica-burgesa pel derrocament del tsarime], al capdavant de la qual anava el proletariat revolucionari, que comptava amb un aliat tan important com els milions i milions de camperols oprimits i explotats pels terratinents. Perquè davant la revolució s’aixecava aquí un representant tan repulsiu de l’imperialisme com el tsarisme, mancat de qualsevol ascendent moral i que s’havia guanyat l’odi general de la població. A Rússia, la cadena va resultar ser més dèbil, tot i que aquest país estava menys desenvolupat en el sentit capitalista que França o Alemanya, Anglaterra o els Estats Units, per exemple.

Resumint: com a regla general, la cadena imperialista ha de trencar-se allà on els seus esglaons siguin més dèbils i, en tot cas, no necessàriament allà on el capitalisme estigui més desenvolupat o on els proletaris constitueixin un determinat tant per cent de la població, els camperols un altre tant per cent determinat, etc.

Font: Iósif Stalin, «Els fonaments del leninisme», 1924; pàg. 33-34-35, Obres, Volum V; Edició Llengües estrangeres, Moscou, 1953; http://www.marxists.org/espanol/stalin/1920s/fundam/

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s