Sobre el Partit revolucionari de Nou Tipus

A continuació, s’adjunta un fragment d’una carta de Lenin a Piotr Smidovich, un bolxevic que escrivia pel diari Iskra. La carta data del 2 d’agost de 1902, en plena lluita de dos línies entre els bolxevics (pol revolucionari) i els menxevics (pol reaccionari) en el si del POSDR, i desenvolupa certs conceptes claus sobre la forma general que el Partit revolucionari del proletariat ha de tenir.

De forma clara i concisa, Lenin explica que el Partit no pot ésser una simple constitució política de l’avantguarda ideològica, un grup de revolucionaris experts en el marxisme, sinó que s’ha de constituir en base de la vinculació social-dialèctica d’aquesta avantguarda amb les masses a partir dels intermediaris, o avantguarda pràctica, és a dir, dels treballadors i treballadores avançats de les masses. És més, Lenin dóna una importància cabdal a aquests intermediaris entre el nucli de revolucionaris i les masses sense-partit, ja que permeten la fusió del socialisme científic o marxisme amb les àmplies masses. Així doncs, el Partit proletari no és un Estat Major, un simple nucli compacte de quadres experts en el marxisme que ha d’intentar atraure a la classe obrera «al seu voltant» —com es desprèn de la forma dels Partits burgesos i revisionistes—, sinó la plasmació objectiva de la fusió del marxisme (avantguarda ideològica; nucli de revolucionaris) amb les masses, per mitjà dels intermediaris (avantguarda pràctica; treballadors i treballadores avançats). La forma organitzativa del Partit és un sistema d’organitzacions disciplinat que vincula el nucli de revolucionaris amb les masses sense-Partit en un tot únic indissoluble, en una relació social-objectiva integrant. Lenin, per últim, esboça la forma general que han de prendre aquests «enllaços» o «esglaons» intermedis per tal de que siguin efectius; pren com a exemple un «cercle de fàbrica», però el concepte és aplicable a multitud de sectors del proletariat.

Per últim, i anant una mica més enllà del tema que explícitament tracta Lenin en la seva carta a Smidovich, la concepció del Partit de Nou tipus permet superar les limitacions que la forma de Partit com a Estat Major o simple nucli de revolucionaris experts ofereix. En aquest últim cas, el Partit intentarà, en el seu pas a l’acció revolucionària, buscar a les masses, intentar exercir influència en els moviments espontanis-econòmics de masses, per acumular i tenir «forces» per a una gloriosa i utòpica crisis revolucionària externa; es priva d’iniciativa o de capacitat d’acció en tant el Partit es troba per sobre de les masses, en tant es troba orgànicament «desvinculat» d’elles. En canvi, el Partit de Nou Tipus, en tant es constitueix com a objectivització de la relació entre el nucli de revolucionaris i les masses, podrà coordinar l’acció revolucionària de masses en base de la iniciativa per crear Poder proletari, per mitjà de la Guerra Popular.


Carta a Piotr Smidovich

V. I. Lenin

2 d’agost de 1902

leniinQui podria pensar en «desorganitzar» els cercles, els grups i les organitzacions d’obrers enlloc d’augmentar-les i enfortir-les? Vostè escriu que no he indicat com una estricta organització secreta pot tenir contacte amb la massa de treballadors. Aquesta és precisament la raó per la qual vostè mateix cita el passatge a la pàg.96 que fa referència a la necessitat «en el major nombre possible i amb la més àmplia varietat de funcions» d’un «gran nombre [un gran nombre !!] d’altres organitzacions». (És a dir, a més de l’organització central de revolucionaris professionals). Però t’equivoques en la recerca d’una antítesi absoluta on només he establert una gradació i marcat els límits dels esglaons extrems d’aquesta gradació. Tota una cadena d’enllaços es produeix començant pel grapat que compon el nucli altament secret i molt unit de revolucionaris professionals (centre) i acabant amb la massa —«organització sense membres»—. Assenyalo simplement la tendència en el caràcter canviant dels enllaços: quant més «massiva» sigui l’organització, menys definitivament configurada i clandestina ha de ser: aquesta és la meva tesi. I vostè vol entendre això en el sentit que no hi ha necessitat d’intermediaris entre la massa i els revolucionaris! Però si tota l’essència rau en aquests intermediaris! I com que assenyalo les característiques dels esglaons extrems i subratllo (i subratllo amb força) la necessitat d’esglaons intermedis, és evident que aquests tindran lloc entre «l’organització de revolucionaris» i «l’organització de masses»: entre, pel que es refereix al seu tipus d’estructura, és a dir, seran menys estrets i menys clandestins que el centre, però més que un «sindicat de teixidors», etc. En un «cercle de fàbrica» ​​(no cal dir que hem de procurar tenir un cercle d’intermediaris a cada fàbrica), per exemple, és essencial trobar un «terme mitjà»: per una banda, la totalitat o gairebé la totalitat de la fàbrica inevitablement ha de conèixer a tal o qual obrer avançat, confiar en ell i obeir-lo; d’altra banda, el «cercle» ha d’organitzar les coses perquè no puguin ser identificats tots els seus membres, de forma que aquell que té vincles més estrets amb les masses no pugui ser capturat in fraganti, no pugui ser exposat o descobert.

L’ideal d’un «cercle de fàbrica» és bastant clar: quatre o cinc (estic parlant a mode d’exemple) treballadors revolucionaris; no tots han de ser coneguts per la massa. Un dels membres, probablement, ha de ser conegut i ha d’estar protegit de les denúncies, de ser descobert; que es digui d’ell: «ell és un dels nostres, intel·ligent, tot i que no participa en la revolució (de forma visible)». Un altre dels membre del «cercle de fàbrica» té contacte amb el centre; cadascun d’ells té un suplent. Ells dirigeixen diversos cercles (sindical, educatiu, de distribució, per descobrir espies, de provisió d’armes, etc.), sent, naturalment, molt diferent el grau de clandestinitat d’un cercle l’objectiu del qual es descobrir espies o adquirir armes, per exemple, que el d’un dedicat a la lectura d’Iskra o a la lectura de publicacions legals, i així successivament. El grau de clandestinitat serà inversament proporcional al nombre de membres del cercle i directament proporcional a la llunyania dels objectius del cercle de la lluita immediata.

Font: V. I. Lenin, «Carta a P. Smivodich», 2 d’agost de 1902; pàg. 108-109, Obres Completes, Volum XXXIV; Digital Reprints From Marx to Mao, 2012; de la Tercera Edició Russa de Progress Publishers, Moscou, 1977.

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s