Sobre la dialèctica marxista

A continuació, s’adjunta un fragment de l’article «Sobre la qüestió de la dialèctica» de V. I. Lenin, escrit l’any 1915 —en el seu llarg període de capbussament en l’estudi de la filosofia hegeliana, dels fonaments dialèctics del marxisme, etc., tot just iniciada la Gran Guerra—, però publicat deu anys més tard. En ell s’esmenten i expliquen certs conceptes fonamentals de la filosofia marxista, com són la unitat dialèctica de contradiccions com a naturalesa dels fenòmens —«un es divideix en dos»— i la seva lluita de contraris com a causa primària de l’automoviment, de la vida. En els fenòmens s’identifica lluita i unitat de contraris; la comprensió i estudi generals constitueix la ciència de la dialèctica. Així doncs, la dialèctica és l’estudi general d’allò concret, de la unitat i lluita de contraris en cada fenomen i com a motor del moviment, de la vida; la dialèctica (materialista) és la llei del coneixement. Com deia Friedrich Engels, «la dialèctica és la ciència de les lleis generals del moviment i de l’evolució de la naturalesa, la societat i el pensament»[1]. L’estudi de la dialèctica marxista i el mateix estudi de les seves arrels històriques en la filosofia hegeliana, en tant mecanisme de coneixement del món, de la societat i de la naturalesa, permet, doncs, disposar d’una cosmovisió compacta, serena; permet adoptar una profunda cosmovisió marxista. Assumint i entenent aquestes nocions bàsiques de la teoria marxista, és fàcil entendre perquè Lenin es tancà a la biblioteca de Berna per endinsar-se en les arrels filosòfiques-dialèctiques del marxisme tot just iniciada la Gran Guerra, en raó de la fallida o «traïció» de la II Internacional i la socialdemocràcia internacional, de «l’ortodòxia marxista». Ell mateix comenta, en el text, com importants dirigents de «l’ortodòxia marxista» d’aquells anys, com G. Plejánov (i també K. Kautsky), havien menyspreat la importància de la dialèctica i dels fonaments filosòfico-històrics del marxisme.

En el fragment aquí adjuntat, el dirigent bolxevic incideix també en el caràcter universalment antagònic dels elements contradictoris i de la lluita incansable que s’estableix entre ells, concepte que al llarg del Cicle Revolucionari d’Octubre va difuminar-se per donar pas a diferents concepciones errònies. Totes les contradiccions, en tant el seu caràcter universal, són de caràcter antagònic en la seva totalitat; el que varia entre elles, en la seva particularitat, és la categoria de contradicció principal o secundària segons la reproducció immediata o no de la seva lluita feroç de contraris. Així, una contradicció que no manifesta una reproducció o resolució violenta immediata té un caràcter latent, secundari, subordinat al transcurs d’una contradicció principal, la qual efectivament reprodueix d’immediat el seu caràcter violent. Tal contradicció secundària pot esdevenir principal a partir del transcurs i resolució de la primera. Per altra banda, cal afegir també que la manifestació violenta de les contradiccions depèn de la comprensió subjectiva d’elles. I, per tant, això significa que classificar les contradiccions segons «antagòniques» o «no-antagòniques» pel seu caràcter violent o pacífic, respectivament, equival a ometre el caràcter absolut i general de lluita feroç i antagònica dels contraris integrants de la contradicció. Si alguna contradicció no reprodueix un caràcter violent significa que és secundària i/o la nostra apreciació subjectiva així la valora (per la mida de la seva reproducció, per la seva importància per nosaltres, etc.); perquè el caràcter de lluita ferotge i incansable, violenta de per si, és universal i absolut de totes les contradiccions, de tota unitat de contraris. Entendre que hi ha contradiccions de caràcter pacífic pot dur a terme la tergiversació extensiva del materialisme dialèctic.


Sobre la qüestió de la dialèctica

V. I. Lenin

1915

34083144c9c9a9321377b97ab930191b

El desdoblament de la unitat i el coneixement de les seves parts contradictòries és l’essència (una de les «substàncies», una de les característiques o peculiaritats principals, si no la principal) de la dialèctica. És així precisament com planteja també Hegel el problema.

La Història de la ciència ha de comprovar si és encertat aquest aspecte del contingut de la dialèctica . Per lo general, a aquest aspecte de la dialèctica no se li dóna (per exemple, Plejánov) la suficient atenció: la identitat dels contraris és tinguda per una suma d’exemples [«verbigràcia el gra»; «verbigràcia el comunisme primitiu». També ho fa Engels. Però, ho fa «amb objectius de divulgació…»]. I no per llei del coneixement ni per llei del món objectiu. A Matemàtiques, els signes [més i menys]; diferencial i integral. A Mecànica, l’acció i la reacció. A Física, l’electricitat positiva i negativa. A Química la combinació i la dissociació dels àtoms. A Ciències Socials, la lluita entre les classes.

La identitat dels contraris (¿no seria més encertat dir la seva «unitat»? Tot i que la diferència dels termes «identitat» i «unitat» no té, en aquest cas, una importància essencial; els dos són correctes en cert sentit) constitueix el reconeixement (el descobriment) de l’existència de tendències contradictòries, que s’exclouen mútuament, i antagòniques en tots els fenòmens i processos de la naturalesa (inclosos els de l’esperit i els de la societat). La condició per conèixer tots els processos del món en el seu «automoviment», en el seu desenvolupament espontani, en la seva vida real, és conèixer-los com una unitat de contraris. El desenvolupament és «lluita» de contraris. Les dues concepcions fonamentals (¿o les dues possibles?, ¿o les dues que es veuen en la Història?) del desenvolupament (de l’evolució) són: el desenvolupaent com a disminució i augment, com a repetició, i el desenvolupament com a unitat dels contraris (el desdoblament de la unitat en contraris que s’exclouen mútuament i la relació entre ambdós)».

En la primera concepció [del moviment], l’automoviment, la seva força motriu, la seva font el seu motiu, queden encoberts (o bé s’atribueix la seva font a quelcom extern: a Déu, al subjecte, et.). En la segona concepció, l’atenció fonamental es concentra precisament en el coneixement de la font de l’automoviment. La primera concepció manca de vida, és pàl·lida i seca. La segona té vitalitat. Únicament la segona dóna la clau de l’automoviment de tot el que existeix; només ella dóna la clau dels «salts», de la «interrupció del procés progressiu del desenvolupament», de la «transformació en contrari», de la destrucció de lo vell i del sorgiment de lo nou. La unitat (coincidència, identitat, equivalència) dels contraris és convencional, temporal, transitòria, relativa. La lluita dels contraris, que s’exclouen mútuament, és absoluta, com és absolut el desenvolupament, el moviment.

Marx, en «El capital», comença per analitzar la relació més senzilla, corrent, fonamental, massiva i comuna que es troba milers de milions de vegades a la societat burgesa (mercantil): l’intercanvi de mercaderies. En aquest fenomen simplíssim (en aquesta «cèl·lula» de la societat burgesa), l’anàlisi descobreix totes les contradiccions (respectivament, el germen de totes les contradiccions) de la societat contemporània. L’exposició que segueix ens mostra el desenvolupament (tant el creixement com el moviment) d’aquestes contradiccions i d’aquesta societat en la suma de les seves parts aïllades, des del seu principi fins el seu final. Igual ha de ser el mètode d’exposició (respectivament, d’estudi) de la dialèctica en general (ja que, per Marx, la dialèctica de la societat burgesa és solament un cas particular de la dialèctica). Començant per una frase qualsevol, de les més senzilles, més usuals, etc: «les fulles de l’arbre estan verdes»; «Ivan és un home»; «Zhuchka és un gos», etc. Aquí (com ho senyalava genialment Hegel) hi ha dialèctica: lo particular és lo general.

Per consegüent, els contraris (lo particular és contrari a lo general) són idèntics; lo particular no existeix més que en la relació que porta a lo general. Lo general existeix únicament en lo particular, mitjançant lo particular. Tot lo particular és (d’una forma o altra) general. Tot lo general és (partícula, o aspecte, o essència) de lo particular. Tot lo general inclou, només d’una forma aproximada, tots els objectes particulars. Tot lo particular integra de forma incompleta lo general, etc. Tot lo particular està lligat, per mitjà de milers de transicions, a (objectes, manifestacions, processos) particulars d’altre gènere, etc. Aquí hi ha ja elements, gèrmens del concepte de necessitat, de la concatenació objectiva de la naturalesa, etc. Lo causal i lo necessari, la manifestació i lo existent estan ja aquí, ja que en dir: «Ivan és un home», «Zhuchka és un gos», «això és una fulla d’arbre», etc., rebutgem una sèrie de característiques com a causals, separem lo existent de la manifestació i oposem una cosa a l’altra.

De forma que es pot (i s’ha de) descobrir en qualsevol frase, com en una «cèl·lula», els gèrmens de tots els elements de la dialèctica, demostrant així que la dialèctica és, en general, inherent a tot el coneixement de l’ésser humà. I les Ciències Naturals ens mostren (i això ha de ser demostrat també amb qualsevol exemple dels més senzills) la naturalesa objectiva, que posseeix aquestes mateixes qualitats, la transformació de lo particular en general, de lo casual en necessari, les transicions, els matisos, la concatenació dels contraris. La dialèctica és precisament la teoria del coneixement (de Hegel i) del marxisme: vet aquí en quin «aspecte» de la qüestió (i això no és un «aspecte» de la qüestió, sinó el fons de la qüestió) no va reparar Plejánov, sense parlar ja d’altres marxistes.

Font: V. I. Lenin, «Sobre la qüestió de la dialèctica», 1915; pàg. 149-150, Obres, Volum IV; Edició Progreso, Moscou, 1973; https://www.marxists.org/espanol/lenin/obras/1910s/1915dial.htm

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.


[1]. Friedrich Engels, «La revolució de la ciència d’Eugenio Dühring o Anti-Dühring», 1878; pàg. 132, Punt XIII; https://www.marxists.org/espanol/m-e/1870s/anti-duhring/ad-seccion1.htm#xiii

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s