Sobre Eduard Bernstein

Cant contra Kant

Gueorgui Plejánov

1901

Georgiy_Valentinovich_Plekhanov

En tot allò referent a qüestions teòriques, el senyor Bernstein es mostra el més dèbil entre els dèbils. De quina manera ha pogut ocupar al llarg dels anys un dels llocs teòrics més conspicus dins del partit? S’hauria de meditar sobre això. I no és fàcil trobar una resposta que ens deixi tranquils.

[…]. Segons el senyor Bernstein, només subsisteixen uns dèbils vestigis del socialisme. En veritat, Bernstein està molt més a prop dels partidaris petit-burgesos de les «reformes socials» que dels socialdemòcrates revolucionaris. Tot i això, segueix sent un «camarada» i ningú li ha demanat que se’n vagi del partit. Això s’explica, en part, per una errònia actitud envers la llibertat d’opinió, molt difosa entre els socialdemòcrates. Ells diuen: «com és possible expulsar a un home del partit per culpa de les seves opinions? Això equival a una persecució per heretgia». Les persones que raonen d’aquest mode obliden que la «llibertat d’opinió» ha de realitzar-se sempre a través de la llibertat d’associació i de dissolució, i que aquesta última llibertat no existeix quan un prejudici força a romandre juntes a persones que haurien d’estar separades a causa de les seves divergències. Aquest raonament erroni explica de forma parcial el fet que el senyor Bernstein no ha estat expulsat del Partit Socialdemòcrata alemany. No ho ha estat perquè els seus punts de vista són compartits per un nombre considerable d’altres socialdemòcrates. Per causes que no podem analitzar detingudament en aquest article, l’oportunisme ha guanyat molts seguidors en les files de la socialdemocràcia en varis paios. I en aquesta difusió de l’oportunisme radica el major perill entre tots els que ens amenacen en l’actualitat. Els socialdemòcrates que han romàs fidels a l’esperit revolucionari del programa partidari ―i afortunadament quasi a totes parts constitueixen majoria― cometrien un error insalvable si no prenguessin a temps mesures decisives per combatre aquest perill.

El senyor Bernstein, aïllat, no només no inspira temors, sinó que és francament còmic, un personatge que mostra una desopilant similitud amb el filosòfic Sancho Panza. Però l’esperit del «bernsteisme» és aterrador com a símptoma d’una possible claudicació.

Font: Gueorgui Plejánov, «Cant contra Kant», 1901; pàg. 102-103; Fundación Federico Engels, Primera edició digital, febrer 2007; http://www.fundacionfedericoengels.org/images/stories/PDF/22_plejanov_papel_individuo.pdf 

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s