Sobre el capital i els seus procesos de valorització

L’enigma del capital i la crisis del capitalisme

David Harvey

2010

El capital no és una cosa, sinó un procés en què s’expedeixen contínuament diners en recerca de més diners. L’aspecte dels capitalistes —els que posen en moviment aquest procés— pot ésser molt divers: els financers intenten obtenir més diners prestant els que tenen a altres a canvi d’un interès; els comerciants compren barat i venen car; els terratinents obtenen rendes perquè la terra i altres propietats que posseeixen són recursos escassos; els rendistes cobren arrendaments, regalies i drets de propietat intel·lectual; a la borsa s’intercanvien títols (accions i participacions, per exemple), deutes i contractes (com els de les assegurances) assegurant-se un benefici en la permuta; fins i tot l’Estat pot actuar com un capitalista, quan, per exemple, inverteix els ingressos obtinguts dels impostos en infraestructures que estimulen el creixement i generen així nous ingressos per l’Estat.

Però, el tipus de capital que es va fer dominant des de mitjans del segle XVIII és l’industrial o productiu; en aquest cas, el capitalista comença amb cert quantitat de diners i, després d’haver seleccionat una tecnologia i una forma organitzativa, recorre al mercat i compra la quantitat necessària de força de treball i mitjans de producció (matèries primeres, plantes i equip, productes intermedis, maquinària, energia, etc.). La força de treball es combina amb els mitjans de producció mitjançant un procés de treball actiu supervisat pel capitalista. El resultat és una mercaderia el propietari de la qual —el capitalista— ven al mercat obtenint un benefici. Tot seguit, per raons que resulten evidents, pren una porció d’aquest benefici, el converteix de nou en capital i reinicia el procés a una escala ampliada. Si la tecnologia i les formes organitzatives no canvien, això significa comprar més força de treball i més mitjans de producció per obtenir més beneficis en el següent cicle.

En els sectors dels serveis i l’entreteniment, aquest procés sembla quelcom diferent perquè la mercaderia que es ven és el propi procés de treball (tallar el cabell o entretenir a una multitud) i no hi ha separació o demora entre la producció i la venta de la mercaderia (tot i que també pot haver molt temps de preparació). La necessitat de reinvertir i expandir-se, donada la naturalesa dels serveis que s’ofereixen, no és tan urgent, tot i que també s’expandeixen els supermercats, les cadenes de cinema, les cafeteries i fins i tot els centres d’educació privada.

En la circulació del capital és molt important la continuïtat del flux. El procés no es pot interrompre sense sofrir pèrdues. També hi ha forts incentius per accelerar la velocitat de circulació. Els que poden cobrir més ràpidament les diferents fases de la circulació del capital obtenen majors beneficis que els seus competidors. L’acceleració quasi sempre dóna lloc a majors beneficis. Les innovacions que promouen aquesta acceleració són molt desitjades; els nostres ordinadors, per exemple, són cada vegada més ràpids.

Qualsevol interrupció del procés amenaça amb la pèrdua o devaluació del capital emprat. Els atemptats de l’11 de setembre de 2001 als Estats Units, per exemple, van interrompre els fluxos d’entrada i sortida de mercaderies, serveis i persones de la ciutat de Nova York (i altres llocs) i van fer tancar els mercats financers durant uns dies. En tres dies, però, va quedar clar que s’havien de reprendre aquests fluxos o l’economia tindria grans problemes. Es van fer enèrgiques crides públiques per tal que tothom sortís a comprar, viatgés, consumís i tornés al seu treball (particularment en el sector financer). El president George W. Bush va realitzar quelcom inusitat en aparèixer en una línia aèria comercial urgint a tots a oblidar els seus temors i tornar a volar. Tot i que les interrupcions temporals del tipus la del 11 de Setembre poden salvar-se sense majors danys, una interrupció prolongada suposaria una amenaça molt seriosa pel capitalisme.

Font: David Harvey, «L’enigma del capital i la crisis del capitalisme», 2010; pàg. 41-42, Capítol II; Ediciones Akal, Madrid, 2012; http://es.scribd.com/doc/119029836/David-Harvey-El-enigma-del-capital-y-las-crisis-del-capitalismo

Salutacions.

Reflexió Marxista-Leninista.

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s