Des de l’any 1911, cada 8 de març es commemora la lluita i l’activitat de la dona en el món social i per la innegociable emancipació que trenqui les cadenes de la seva opressió sexista. En aquest context, s’adjunta un article de V. I. Lenin en relació a la celebració d’aquest dia, dos anys i escaig més tard del triomf de la Gran Revolució Socialista d’Octubre. Lenin posa especial èmfasis en la vessant socio-econòmica, en els fonaments materials de tal opressió de la dona, pel que expressa rotundament que només la Revolució Proletària pot derrocar els fonaments verdaders de la doble opressió que sofreixen les dones ―la del capital i la sexista, entrellaçades―. L’alliberament femení només podrà fer-se realitat, de forma efectiva i pràctica, quan les relacions essencials entre persones, i entre persones i objectes, superin la seva actual vessant de propietat i egoisme, derivada de la conformació productiva capitalista.
El Dia Internacional de la Treballadora
V. I. Lenin
Article publicat el 8 de març de 1921 en el suplement del nº51 del diari Pravda
Allò principal i fonamental en el bolxevisme i en la Revolució d’Octubre a Rússia consisteix precisament en incorporar a la política als que sofrien major opressió en el capitalisme. Els capitalistes els oprimien, els enganyaven i els saquejaven amb monarquia i amb repúbliques democràtiques burgeses. Aquesta opressió, aquest engany, aquest saqueig del treball del poble pels capitalistes eren inevitables mentre existís la propietat privada de la terra i de les fabriques.
L’essència del bolxevisme, l’essència del Poder Soviètic, radica en concentrar la plenitud del poder de l’Estat en mans de les masses treballadores i explotades, desemmascarant la mentida i la hipocresia de la democràcia burgesa i abolint la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Aquestes masses es fan càrrec de la política, és a dir, assumeixen la tasca d’edificar una nova societat. L’obra és difícil; les masses han estat embrutades i oprimides pel capitalisme, però no hi ha, ni pot haver, altra sortida de l’esclavitud assalariada, de l’esclavitud capitalista.
És impossible incorporar a les masses a la política sense incorporar a les dones. Perquè, en el capitalisme, la meitat femenina del gènere humà està doblement oprimida. L’obrera i la camperola són oprimides pel capital i, a més, inclús en les repúbliques burgeses més democràtiques, no gaudeixen de plens drets, car la llei els nega la igualtat amb l’home. Això, en primer lloc; i en segon lloc, «allò que és principal», romanen en «l’esclavitud casera», són «esclaves de la casa», viuen aclaparades per la tasca més mesquina, més ingrata, més dura i més bruta; la de la cuina i, en general, la de l’economia domèstica familiar individual.
La revolució bolxevic soviètica talla les arrels de l’opressió i de la desigualtat de la dona tan profundament com mai va gosar tallar-les un sol partit ni una sola revolució en el món. En el nostre país, en la Rússia Soviètica, no han quedat ni rastres de la desigualtat de la dona i de l’home davant la llei. El Poder Soviètic ha suprimit per complet una desigualtat repulsiva, vil i hipòcrita en el dret matrimonial i familiar: la desigualtat en el que respecta als fills.
Això és només el primer pas cap a l’emancipació de la dona. Però cap república burgesa, ni tan sols la més democràtica, s’ha mai atrevit a donar inclús aquest primer pas. No s’ha atrevit per por a «la sacrosanta propietat privada».
El segon pas, el principal, ha estat l’abolició de la propietat privada de la terra i de les fàbriques. Així, i només així, s’obre camí per l’emancipació completa i efectiva de la dona, pel seu alliberament de «l’esclavitud casera» mitjançant el pas de la petita economia domèstica individual a la gran i socialitzada.
La transició és difícil, ja que es tracta de transformar les «normes» més arrelades, rutinàries, anquilosades i ossificades (per dir la veritat, són vergonya i salvatgisme, i no «normes»). Aquesta transició ha començat, l’obra està en marxa, hem entrat en el nou camí.
En el Dia Internacional de l’Obrera, en incomptables reunions de treballadores de tots els països del món, ressonaran les salutacions a la Rússia Soviètica, que ha emprès una obra difícil i treballosa fins lo indicible, però gran, de transcendència universal i verdaderament alliberadora. Ressonaran aclamacions optimistes, exhortant a no defallir davant la reacció burgesa brutal i, sovint, feroç. Quant més «lliure» o «democràtic» és un país burgès tantes més brutalitats i ferocitats comet la banda capitalista contra la revolució dels obrers; exemple d’això és la república democràtica dels Estats Units de Nord-Amèrica. Però l’obrer ja ha despertat en massa. La guerra imperialista ha despertat definitivament a les masses adormides, somnolents i rutinàries tant a Amèrica com a Europa i a l’endarrerida Àsia.
S’ha trencat el gen el tots els confins del món. Avança de forma incontenible l’alliberament dels pobles del jou de l’imperialisme, l’emancipació dels obrers i de les obreres del jou del capital. L’han impulsat desenes i centenars de milions d’obrers i obreres, de camperols i camperoles. I, per això, la causa de l’emancipació del treball del jou del capital triomfarà en el món sencer.
Font: V. I. Lenin, «El Dia Internacional de la Treballadora», pàg. 174-175, Obres, Volum XI; Edició Progreso, Moscou, 1973.
Salutacions.
Reflexió Marxista-Leninista.
Reflexió Marxista-Leninista 